-L´abordatge ha sigut molt fructuós. -Diu l´Unglallarga, el cap dels pirates marroquins.
-És la fortuna més gran que hem aconseguit mai, quan arribem a port serem rics -diu un dels pirates.
-Aquests indianos, cada vegada, van menys armats -exclama entre rialles el cap dels pirates.
Els dies passaven i dintre la nau pirata tot era festa i riures. Només els quedaven tres dies per arribar a port, però abans de poder cridar terra a la vista, prop de les costes gaditanes, van observar diversos vaixells, que ràpidament van identificar-los. Eren les naus de l’armada espanyola. Immediatament l’Unglallarga va dir:
-Aixequeu veles, fugirem cap a la costa oest d´Àfrica. Però els vaixells de l’armada eren més ràpids i en un parell de dies els atraparien. Amb un to preocupant va dir el cap dels pirates: prepareu els canons i esteu ben alerta per quan ens comencin a atacar. Les previsions no van fallar, en dos dies, les naus espanyoles es trobaven a menys d´una milla nàutica seva. El cap de la flota de vaixells, l´almirall Albert, va exclamar a les seves tripulacions:
– Quan el vaixell pirata estigui a tir comenceu a disparar els canons d’estribord, després, començarem l´abordatge. I així va ser, els vaixells de l´armada i els homes de l´almirall van aconseguir recuperar els béns del vaixell abordat , van enfonsar el vaixell pirata i també van capturar a tota la tripulació. Aquests només feien que lamentar-se amb frases com aquesta:
– Això només ho fèiem per guanyar-nos la vida. No ens mateu, siusplau, mai més sortirem a navegar.
Però l´almirall Albert no va tenir pietat, i a sang freda els va llençar als taurons.
Miguel Ángel Blanco, 1A3