Era el 25 de desembre de l’ any 1992, a Lloret.
Una noia anomenada Elsa, anava de camí a casa dels seus pares a dinar. Però el que ella no sabia és que aquell dia passaria una cosa que canviaria la seva vida per sempre.
Aquell dia plovia. L’Elsa va decidir que el millor era agafar el cotxe. Quan el va arrencar, no funcionava. Eren les dues, i l’Elsa havia de ser a casa del seus pares a les dues i mitja. La millor opció era anar-hi caminant. Mentre anava de camí, va agafar una drecera, que passava per la platja. De sobte, davant del passeig de la platja va veure un gos dins el mar. No hi havia ningú pel passeig, només ella i el gos. L’Elsa va córrer cap a l’aigua. Aquell dia feia mala mar, onades de fins a sis metres i bandera vermella, però va saltar igualment.
Va treure el gos de l’aigua. El va a portar a casa. Li va donar menjar, aigua, una manta. Va sonar el telèfon. Eren els seus pares. L’Elsa va explicar tot el que havia passat. Els seus pares van dir que el millor era quedar-se el gos i no deixar-lo abandonat. I així va ser. Però qui va ser? Qui va deixar el gos abandonat? L’Elsa encara s’ho pregunta a dia d’ avui.

ARIADNA PIÑERO, 2A1