Contemplant la gran mar de Lloret vaig començar la meva història. En el fons jo pensava que mai arribaria a res a la meva vida i no és que l’economia m’hi ajudés gaire.

Estava deprimit i infeliç però quan vaig mirar cap al fons del mar vaig veure una llum que m’interessava, però es va apagar de sobte com la meva il·lusió. Vaig decidir saber què era aquella llum i vaig treure’m el títol per poder navegar i poder arribar fins a la llum. Quan vaig arribar a l’escola per aprendre a navegar amb vaixell no em van deixar entrar perquè deien que no tenia una meta a la meva vida però jo no vaig desistir i vaig dir que jo no em rendiria. Llavors em van deixar fer la prova, però jo sabia que podia cagar-la, sorprenentment em va sortir bé perquè el desig d’arribar a la llum em va inspirar.

Va arribar el dia de la veritat, vaig agafar un vaixell, un vestit de bussejador i em  vaig  embarcar. Quan vaig arribar a la llum em vaig enfonsar buscant-la però quan vaig arribar a sota no hi havia res de res i em vaig desesperar però vaig comprendre que l’autèntica llum era esforçar-se els dies de cada dia i aquella era la meva fita.

ISMAEL BA OJEDA, 2A5