Vam fer moltes coses junts,
fins i tot em vas deixar els apunts,
però ja s’ha acabat tot
els nostres riures i els nostres plors.
Hauríem d’haver entrat al mar,
ens hauríem d’haver mullat
una mica més atrevits,
hauríem sigut els més divertits
Però encara tinc el dolor,
no em vas donar prou amor,
jo encara tinc al meu cor,
el teu record.
Hauríem d’haver entrat al mar,
ens hauríem d’haver mullat
una mica més atrevits,
hauríem sigut els més divertits
Aquella última mirada,
d’aquell últim estiu,
del qual jo esperava,
un final feliç.
NÚRIA RUPIÀ, 1A3
Hola sóc un alumne de 1er de Batxillerat, és un molt bon poema. És molt original i m’ha agradat bastant, segueix aixi!
Hola Núria, sóc l’Ariadna Alonso alumne de primer de batxillerat humanístic. Acabo de llegir la teva poesía i m’ha semblat molt maca, que arriba als que ho llegeixen i al repetir el versos t’ha quedat molt bé. T’animo a seguir escrivint que pots arribar lluny.