Et veig cada dia,

m’enamoro de tu al veure’t,

fresca brisa m’acaricia

dolç soroll em desperta.

 

M’entristeixo al pensar

que al teu costat no podré estar

quilòmetres amunt estic de tu,

i no puc baixar.

 

Quin mal em fa al veure’t

si de tu veig mon reflexe.

A tu estic emmirallada

i a no poder abraçar-te condemnada.

 

Creixent, minvant

dia a dia vaig pensant,

com poder baixar,

per veure’t, mar.

Demano a les estrelles la seva alineació

per poder baixar esglaó, a esglaó.

finalment a línia de l’horitzó

puc tocar-te amb gran estimació.

 

I quan la nit és fosca,

sense mon resplandor

amb el mar em retrobo

i es descobreix nostre amor.

NEUS TRULL, 1A1