“Naveguem a l’horitzó
sense perill a la mort”.
Sento paraules teves
que ara ja no hi són.
Quins records
m’arriben d’aquest lloc
ple d’aigua i vaixells
que ploren el teu adéu.
Encara escolto
la teva veu dient,
“Navegar al mar
és com caminar pel cel”.
Tothom no para de plorar
i mare no deixà de resar,
espero que tornis amb vida
sinó solitaris ens deixaries.
T’envio aquest mussol
amb un missatge
perquè no em deixis sol
Javi de la Coba, 1A1
Hola sóc la Natalia Fauria de 1r de Baxillerat,el teu poema m’ha impressionat,jo a la teva edat no podria haver fet res ni semblant, espero que continuïs escrivint.