En el castell Rocomm, en un poble de París, a la seva habitació hi havia el noble Jussuis llegint les cartes que s’intercanviava amb una noia del poble.

Ell sabia que a l’endemà havia d’escollir entre tres noies però cap li agradava. Li va venir una inspiració divina i va decidir dir-li a la noia d’escapar-se i anar pels mars fins poder arribar ben lluny del seu poble. Ja eren les 2.34h de la matinada i es van trobar al port i van decidir agafar un vaixell i escapar-se. A les 12.12h del migdia, en el castell el buscaven per començar la cerimònia. Van trucar a tots el guàrdies del poble. Al mateix temps també buscaven a la noia però com el pares ho sabien tot només estaven preocupats per si es jugava la vida.

Anaven pels mar d’Itàlia. No estaven preocupats perquè es van adonar que si estaven junts no els feia falta res més.

Passaven les hores, van suspendre la cerimònia, tots desesperats i sense notícies. Al dia següent, després d’una nit de passió en el vaixell, es varen despertar a prop d’un poble sense gent. Ell va veure el mar i va decidir posar-li el nom de Lloret per dedicar-li el seu amor a la Lloretessa, el nom de la seva estimada.

Per altra banda, en el castell van agafar un helicòpter per resoldre aquella estranya desaparició mentre ells  buscaven solució per  aquell poble.  A les 23h es van estranyar que en aquell moment arribés un helicòpter.

Només havien passat dos dies que estaven junts  i ja els havien trobat. Els guàrdies van avisar a les famílies. En Jussuis per evitar casar-se amb una altra noia es  va ofegar en el mar i en el mateix moment  un guàrdia, sense voler, va matar a la noia. Acabat tot aquest caos van decidir que aquell mar es diria el mar de Lloret i el poble Lloret de Mar.

MARC DI TECCO, 2A4