Hi havia una vegada una família que volia marxar de vacances a Almeria amb el cotxe. Sortien des de la platja de Lloret de Mar. Mentre venien a buscar-los amb el cotxe van quedar-se contemplant el mar de Lloret.

Tot va començar en aquell moment, l’Iker, el nen petit, va anar apropant-se poc a poc a l’aigua. La Sara, de 10 anys, i la seva mare, la Sandra, estaven despistades i no van adonar-se que una onada gegant s’emportava a l’Iker al fons del mar. Després d’un instant van escoltar-se un crit i la Sara i la Sandra van girar-se a la vegada i van començar a cridar en adonar-se que l’Iker havia desaparegut.

En el moment en el que el seu pare va arribar, van començar a cridar a la policia, però quelcom molt estrany va succeir: tota la gent del seu voltant va desaparèixer i els seus mòbils van apagar-se, menys el telèfon de la Sara que també podia anar a sota l’aigua. En Raúl, la Sara i la Sandra van quedar sols davant del mar, sense saber què fer.

A la Sara, se li va ocórrer una idea, va decidir endinsar-se en el mar, però amb el seu telèfon, que podia anar sota l’aigua. Va dir-li als seus pares que quan hagués trobat el seu germà, cridaria la paraula “patata”.

Van passar 2h des de què la Sara havia marxat cap a dins del mar. Els seus pares estaven molt preocupats. Uns minuts després van escoltar la paraula “patata”, era la veu de la Sara que seguidament va dir que el monstre del mar de Lloret els havia agafat i que només els deixaria sortir a canvi de la vida de la mare, que era qui en teoria vigilava a l’Iker.

Evidentment, la mare va acceptar. Després d’uns minuts l’aigua del mar va anar obrint-se i van aparèixer els dos nens. Van abraçar per últim cop a la mare.

Mentre la seva mare s’apropava al mar, va escoltar-se una veu que deia:

“Així aprendreu a ser responsables.”

GIADA DE LEO, 2A4