Hi havia una vegada a Lloret un home que es deia Saloni. Ell era un professor de natació que ensenyava a nedar en el mar. Un dia els seus alumnes estaven jugant amb la sorra de la platja, mentre Saloni s’estava ofegant. Quan els alumnes se’n van adonar, ja era molt tard. Van trucar a l’ambulància però no va servir de res.

Després d’uns anys una de les alumnes de Saloni va morir ofegada de la mateixa manera que Saloni. De manera que cada cop van haver-hi més morts, en total hi van haver 12 morts. La policia local va descobrir que aquells 12 morts eren tots alumnes de Saloni, i que tots havien mort en el mateix lloc i de la mateixa manera.

Un dia, de sobte, el mar de Lloret va començar a fer una mena de remolí que girava. Tota la gent del poble va anar a la platja, a veure el que passava. D’aquell remolí va sortir una ànima, l’ànima era de Saloni. Va fer un crit i va dir: ”La meva venjança ja s’ha acabat.” Va explicar que el dia que va morir, els seus alumnes es van quedar mirant com moria, estaven rient i mirant fins que ell va morir. Aquell dia va decidir venjar-se de tots els seus alumnes. Abans de tornar a l’aigua va disculpar-se per tot el que havia fet.

Per això diuen que, que si veus a una persona ofegar-se has d’intentar ajudar al màxim o sinó…

PRANJAL BHAGTANI, 2A4