Hi havia una vegada un pescador que pescava en el mar de Lloret, vivia en una petita muntanya al costat del castell de Sant Joan.

Vivia sol, sense companyia, amargat, alcohòlic; només li quedava el seu petit vaixell. Cada nit sortia a pescar i, com a mínim, tornava amb vint quilos de peix. Pel matí venia els seus productes a les peixateries del poble.

El pescador cada vegada se sentia més sol i notava com la gent l’odiava i li feia males cares. Estava d’alguna manera fora de la societat.

Així doncs va començar a buscar un ajudant per pescar junts. Després de molt buscar va trobar a un noi de vint anys disposat a treballar amb ell. Passaven els dies i el pescador n’estava ben fart del seu ajudant, no feia res bé, i, a més, cobrava una bona part dels diners .

Un altre dia qualsevol, el pescador va posar verí en el menjar del seu ajudant, i al pescador veure’l morir el va fer feliç durant uns instants, així que va pensar de fer un petit restaurant i enverinar a la gent.

Després de tres mesos va agafar el seu petit vaixell, es va endinsar en el mar i va llençar tots els cadàvers a l’aigua. Des d’aquell moment es coneix el mar de Lloret com el mar del pescador…

ÀLEX CAMPO, 2A4