Exercicis del mòdul 3 del curs DSVP
Títol: Cinema de terror
La proposta vol apropar als alumnes a conèixer el llenguatge cinematogràfic que s’utilitza en les filmacions del gènere de terror.
L’objectiu final és descobrir quins elements, de l’argument i del llenguatge, són els que configuren i defineixen a una pel•lícula com de por.
Nivell educatiu: grup de 4t de l’ESO de l’itinerari artístic-tecnològic
Competències treballades:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Competència artística i cultural.
Competència d’autonomia i iniciativa personal.
Competència d’aprendre a aprendre.
Competència en tractament de la informació.
Competència digital.
Primera fase:
La proposta s’iniciaria fent un repàs històric de les principals pel•lícules de por, des de “El Golem” (Paul Wegener, 1915) a “Nosferatu, el vampiro” ( F. W. Murnau, 1922) passant per “King Kong” (de Merian C. Cooper y Ernest B. Schoedsack, 1933) per acabar en “La invasión de los ladrones de cuerpos” (Don Siegel, 1956)”Los pájaros” (de Alfred Hitchcock, 1962) “El exorcista” (William Friedkin, 1973), “Alien” (Ridley Scott, 1979), “La matanza de Texas” (de Tobe Hooper1974), “La profecía” (de Richard Donner, 1976), “The ring” (de Hideo Nakata, 1998), “REC” (Jaume Balagueró, 2007).
De tots aquests títols els alumnes haurien de fer la fitxa tècnica i buscar una imatge a modus de caràtula. A classe, en grup, s’explicaria l’argument de cada una tot veient, al final de cada xerrada, un petit fragment escollit per la seva significació dins del film. Un cop fet aquest visionat-ventall, s’iniciaria un vídeo-fòrum per trobar entre tots, una possible classificació de les pel•lícules en subgèneres de por (terror psicològic, fàstic, el més enllà, monstres, móns desconeguts…).
La segona fase:
Escollir una pel•lícula (segons la por que els hagi fet la visió del petit fragment mostrat a classe) i veure-la sencera, en condicions apropiades per sentir por (sense llum a l’aula, silenci, sense talls). Per fer aquesta sessió de cinema a classe, previament s’ha de preparar una fitxa a modus de questionari senzill on els alumnes puguin anotar quines escenes els han provocat més pànic (detallar minut).
Això és molt important, ja que inicialment la selecció històrica la farà el professor, però els criteris de por no són iguals en adolescents que en adults, per aquest motiu és fonamental que siguin els alumnes els que decideixin segons allò vist.
La tercera fase:
Es recolliran les fitxes i s’obtindrà les dades de les escenes més terrorífiques anotades pels alumnes.
A continuació, es farà unes sessions teòriques on s’explicaran els elements fonamentals del llenguatge cinematogràfic en general (tipus de pla, moviments de càmera, posició i angulació, direcció i tipus de llum, muntatge, so, espai i estructura narrativa).
Enllaç: Llenguatge del cine
Fet això, s’iniciarà el visionat fragmentat de la pel•lícula pel minutatge marcat pels alumnes i s’anirà analitzant cada episodi de manera col•lectiva. Els alumnes hauran d’explicar quins elements del llenguatge visual creuen que s’han usat en la pel•lícula per causar por a l’espectador. Es tracta de fer una anàlisi tècnica i argumentativa, parlar de la posició de la càmera, de l’il•luminació, la música….
Fase final (optativa)
Finalment, un cop diseccionada la pel•lícula, la proposta pot derivar a un altre treball, fer un curt de terror seguint les pautes trobades i estudiades anteriorment.