Fotografia

Exercicis del mòdul 2 del curs DSVP

A- Proposta d’anàlisi i lectura fotogràfica

Títol:  Els retrats muts

Nivell educatiu: 15 alumnes de 4t de l’ESO de l’itinerari C (artísitic-tecnològic)
Objectius:
-Saber llegir una imatge formalment
-Saber llegir una imatge en continguts i discurs
-Saber produir una imatge amb lectura neutra o muda
Valoració:
-La producció acurada de 3 retrats muts de companys de classe.
-La bona impressió gràfica
-La bona presentació en format petit llibre d’artista on inclouran totes les proves i imatges
preses per fer el treball.
Passos a seguir:
-Explicació del discurs denotatiu: usant imatges de diferents àmbits
-Explicació del discurs connotatiu: usant imatges publicitàries
-Evidenciació dels recursos formals usats en les obres mostrades per comunicar idees, expressions, sentiments o altres aspectes.
-Presentar a Thomas Ruff, la seva obra “Portraits 1988-90”
-Explicar el sentit de l’obra de Thomas Ruff i veure si aconsegueix el seu propòsit
-Analitzar què fa que les obres de T.Ruff siguin mudes.
-Produir 3 retrats neutres o muts de 3 companys de classe.
-Imprimir els retrats definitius en tamany adequat pel seu llibre d’artista i incorporar totes les proves també impresses en format full de contactes. A més, hauran de buscar info de l’artista i buscar un contrapunt (un fotograf/a que ompli de narració els seu retrats) en una sèrie d’autors proposats.
-Muntar el llibre d’artista al seu gust amb tot el contingut treballat i tota la producció gràfica feta.

Joan Foncurberta:entrevista

La proposta que es demanava féssim era aprendre a mirar i llegir una imatge.Si verdaderament hem assimilat el què vol dir parlar del discurs denotatiu i connotatiu d’una fotografia, una bona manera de mostrar-ho és intentar fer imatges mudes, és a dir, mirant de dominar totes les variables per impedir dotar de contingut els retrats. Crec que pot ser un exercici interessant el poder atorgar inexpressió a una imatge després d’haver parlat de tot allò que intervé en la lectura d’una fotografia. Com diria l’anunci, desaprendre per aprendre.
En T.Ruff és un artista molt interessant per poder parlar de les imatges mudes, ja que el seu projecte de retrats és la culminació d’una trajectòria on la reflexió sobre el llenguatge fotogràfic és el centre del seu treball.
Per altra banda, parlar de les fotos carnets com a treball similar al proposat penso és un error. Les fotografies obtingudes d’un “fotomaton” no són imatges treballades, ni de resultat buscat. La pràctica que proposo és reflexionar cóm podem construir imatges mudes i fer-les; res a veure amb les màquines del metro.
Penso que per els alumnes si pot ser interessant obligar-los a pensar com poder manipular l’escena i la tècnica per poder no dir res amb les imatges, ja que sempre els demanem que expliquin quelcom. Crec és un exercici de molta precisió i control.

B- Proposta de reportatge fotogràfic

Títol:  Fora camp o el paisatge quotidià d’allò que mai surt a les fotografies.

Nivell educatiu: Alumnes de 4t de l’ESO itinerari C (artísitic -tecnològic).
Valoració:
-qualitat de les imatges, en la seva presa i en la seva impressió
-capacitat d’observació
-adequació amb la temàtica
-grau d’experimentació tècnica
-ordenació del treball
Passos a seguir:
-Explicar el concepte de fora camp i enquadrament
-Veure un petit vídeo de Joan Foncuberta on defineix la fotografia com l’encegat d’una part de la realitat.
-Explicar tècniques d’impressió i fulls de contacte.
-Fer a classe una pluja d’idees de realitats quotidianes que tenen presents en les seves vides des de divendres a l’acabar l’escola fins dilluns al tornar a incorporar-se. Agrupar-les segons temàtica similar o per franges horàries.
-Un cop establerts els camps a treballar, se’ls demana que individulament durant divendres, dissabte, diumenge i dilluns facin les fotografies adequades a allò decidit (tema o franja horària), però amb la premisa que un cop feta la fotografia, facin una altra del fora cap, d’allò que discriminen al premer el botó de la càmera. Per tant, de cada “motiu” tindran dues imatges.
-Presenten les imatges individualment muntades sobre un power point o similar. S’organitzen segons temes i en cada “diapositiva” han d’aparèixer les dues imatges, camp i fora camp. A més, presenten totes les imatges impresses col•locades en parelles sobre fulls de “contactes”.
-Les més representatives o més audaces es poden imprimir a tamany 18×13 i fer un mural del fora camp de la realitat quotidiana dels alumnes de 4t de l’ESO de divendres a dilluns.

C- Proposta sobre l’obra d’un/a  fotògraf/a

Artista triat: Joan Fontcuberta

Nivell educatiu: grup de 15 estudiants de 4t de l’ESO de l’itinerari C (artístic-tecnològic).
Aspectes a treballar:
-La veritat de la realitat
-La transgressió de la veritat
-La creacció de veritat
-La falsedat del discurs
-El dubte i la visió crítica
-L’embolcall periodístic com a validador d’informació.
Valoració de l’activitat:
-Fidelitat en la reproducció de l’escena
-Grau d’aproximació tècnica a l’original triat
-Idonietat de la imatge escollida
-Bona inserció al medi escrit d’on s’ha extret la notícia.
Competències treballades:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Competència artística i cultural.
Competència d’autonomia i iniciativa personal.
Competència d’aprendre a aprendre.
Competència en tractament de la informació.
Competència digital.
Passos a seguir:
-Presentar l’obra de Joan Fontcuberta, concretament “Sputnik 1997”
-Explicar quins elements tècnics intervenen i poden modificar la lectura d’una imatge (llum, enquadrament, posició càmera, angle de la presa…)
-Portar diferents exemplars de diaris generalistes. Deixar que els alumnes els agafin i busquin una notícia amb imatge que els interessi.
-Un cop escollida la imatge, els alumnes en petits grups de 2-3 persones hauran de analitzar l’escena per reproduir-la.
-Realitzaran un esquema de tot el necessari i prepararant l’escena essent ells els protagonistes. Es tracta de substituir els personatges fotografiats en el diari per ells.
-Un cop acotat l’embolcall, es situaran i faran la fotografia el més fidel possible a l’original.
-Finalment imprimiran la imatge i miraran d’enganxar-la al diari sobre de la que havien escollit o miraran de fer una trasnferència per frotació amb disolvent, si així aconsegueixen que quedi més integrada a la textura del diari.
-Presenten el diari amb la seva imatge inserida com a part de la realitat documental, tot i ser una recreació, per tant, una ficció.