Matar el rossinyol!

Hi ha actes antinaturals, i al llarg de la vida ens els trobem més o menys a prop.

El darrer 20 d’abril ha estat un d’aquests dies. Va morir un mestre! una mort inesperada, dolorosa, desbordant, trista.

Totes les alarmes socials i educatives s’han disparat avui.

És un fet que caldrà parlar demà a les aules. Però, com? serà fàcil fer-ho?

Una mestra un dia va definir l’escola com un paraigües, on tothom està protegit de les inclemències que ens envolten. Tota la societat hi veu aquest paraigües?

Els mestres són els portadors de saviesa, cançons, esforç. alegries, educació, esperança, poemes, il·lusions i l’última possibilitat de canviar el món.

Els mestres, com els rossinyols, són petits, migratoris i cantaires.

Avui ha mort un rossinyol.