Amb els alumnes i les alumnes de cinquè estem portant a terme un treball envers una selecció dels poemes de “La Fàbrica” d’en Miquel Martí i Pol.
Abans de començar a llegir-los vam mirar un vídeo sobre l’autor.
Els hem llegit, tornat a llegir per tal d’analitzar que ens expliquen i perquè.
Aquí us deixo la selecció de poemes que estem analitzant.
L’Elionor
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.
Balada
La noia rossa que treballa als aspis
espera un fill per la tardor. Passeja
un ventre heroic i té els peus tan inflats
que s’ha hagut d’estripar les espardenyes.
Ara treballa amb pena i cada tarda
se sent mig defallir perquè a la fàbrica
l’estiu és un vesper. Quan l’aspi volta
li roda el cap i tanca els ulls: enyora
la quietud de casa seva, el càntir
d’aigua fresa i el balancí de boga,
la inefable tendresa del marit
que haurà endreçat la cuina i que medita
la pàgina d’esports d’algun diari
a la penombra del terrat, i el lent
passeig de cada tarda de diumenge.
La noia rossa que treballa als aspis
s’entendreix molt sovint i ploraria
si se sabés vençuda pel destí,
incapaç de girar l’ordre dels fets
que algú ha establert.
Quan vingui la tardor
tindrà un fill desimbolt i agosarat
que en fer-se gran serà, potser, paleta
i cantarà enfilat a les bastides
com un home senzill que no tem res.
Nova oració del Parenostre
Pare nostre que esteu en el cel,
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa,
amén.
Mot d’ordre
Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d’explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,
subtilment i eficaçment,
als explotats.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda.
De semàntica
Tot darrerament
a la fàbrica
han millorat molt
les relacions humanes.
Ara mateix, per exemple,
de treure la prima setmanal
a una treballadora
per un barreig de fil,
posem per cas,
o algun acte menor d’indisciplina,
ja no se’n diu imposar una sanció;
se’n diu
estimular el sentit
de la responsabilitat.
Ordre de fabricació
Amb cotó egipci
filarem angoixa;
amb cotó espanyol
filarem paciència;
amb cotó americ�
filarem prosperitat.
Tot amb números prims,
perquè els gruixuts no es venen.
El mercat va a menys,
però la gent se’ls gasta.
Estalviar fa vell
i no es prospera.
Qui menja ceba
i dorm sense llençol
no és pas tan infeliç
si, a més, disposa
d’un parell de conjunts de fantasia
i unes sabates esportives.
Desenganyem-nos: un bon jersei
dura molt més que un àpat.
a poc a poc, tot l’enyor i ja ens servíem
de les mans per comprendre.
A fora queia
la pluja lentament, com en un somni.
Ens ho van dir en plegar i ens en vam riure.
No estem mai sols
No estem mai sols. Hi ha sempre
quaranta-sis contínues que ens vetllen
i metxeres insignes
de principis de segle.
Tenim la por ficada al cos;
sovintegen tan poc els dies festius!
Tant treballar ens taca la pell
d’oli de màquines,
de pols de màquines,
de ferum de màquines.
Se’ns contagia l’epilèpsia
de les pentinadores
i el dinamisme excessiu
dels dobladors suïssos
i la fressa monòtona de les cardes.
No estem mai sols. Hi ha sempre
gairebé vint-i-tres mil pues
i llur terrible seqüela;
i els horaris tan rígids
i els plusos tan despòtics.
No estem mai sols. Hi ha sempre
la gent; però la gent no compta.
El que compta es l’espai que ocupen
i el ritme sense treva.
Tothom accepta ja que la tendresa
perjudica el progrés.
Estigueu-ne segurs: s’apropa el dia
que tots tindrem una ànima metàl·lica.
ACTIVITATS REALITZADES A L’AULA
– Lectura en veu alta conjunta.
– Subratllar les idees referents a la fàbrica, els amos i la feina. A cada concepte li vam atribuir un color diferent.
– A partir d’aquesta selecció, pensar individualment tres adjectius per a cada concepte.
– Posada en comú:
- Quina imatge ens dóna l’autor de:
La fàbrica: sorollosa, grisa i fosca.
La feina: dura, repetitiva i solitària.
Els amos: estrictes, explotadors i poderosos.
– Comparació del poema “Nova oració del parenostre” amb el Parenostre.
– Trobar les comparacions i metàfores dels poemes, i pensar a que es refereixen.
– Buscar les definicions dels noms de les màquines que esmenta Miquel Martí i Pol al poema “No estem mai sols“.
– Poema “Ordre de fabricació“: Trobem la referència que fa el poeta sobre sobre el consumisme i parlem-ne sobre què en pensem.
I… JA ESTÀ AQUÍ!!!
[youtube]http://youtu.be/NrM-pGcPtao[/youtube]
ACTIVITATS INTERACTIVES:
– Webs de poesia infantil i juvenil : recull de pàgines webs sobre poesia. Trobareu un JCLIC sobre la vida de Miquel Martí i Pol.
– Comparació i metàfora: pàgina web on trobareu diversos recursos per desenvolupar els conceptes de comparació i la metàfora.
– Per posar en pràctica: activitats sobre la comparació
– I si algú s’anima a escriure poesia, us anirà molt bé el SUPER RIMADOR DE PARAULES
