Feelings in P4

Jo tinc una filla, és petita sabeu? Es diu Greta. A vegades a la nit té una mica de por per la foscor, però per sort la lluna li deixa un somni sota el coixí, perquè el somni tota la nit. Avui la lluna m’ha convidat a sopar a casa seva i m’ha regalat un somni per la Greta, el tinc a la butxaca. Segur que li agradarà. El voleu veure? però sabeu com he pujat fins al cel? Tinc un secret que us explicaré fluixet: sé d’una petita flor que s’enfila cel amunt i si t’hi agafes, pots arribar fins als núvols.

Un conte en el què els alumnes de P4 i P5 de l’escola Santa Susanna van passejar per un trosset de cel, entre els núvols, la pluja i els estels i la lluna!

El cul rodanxó d’en Pompeu està fart de rebre tantes surres. Per això un dia toca el dos i deixa en Pompeu sol. No cal dir que estar sense cul no és gaire còmode i en Pompeu s’ho passa força malament. Història d’un nen que ha d’aprendre a ésser bon minyó.

Opinió del conte:

Aquest llibre sense text juga amb els dobles sentits, les endevinalles visuals. No explica cap història amb introducció, nus i desenllaç, sinó que cada pàgina mostra un seguit d’imatges independents, tot i que relacionades entre si, per formar una estructura encadenada.
Les seves pàgines són desplegables i s’agrupen en jocs on la parell senzilla i la senar doblegada comparteixen una mateixa il•lustració; de la mateixa manera que la parell senzilla i la senar desdoblegada en fan una altra de diferent. Aquest ús de les pàgines dóna lloc a un joc entre allò que es veu i allò que s’amaga, allò que sembla una cosa però que es transforma en una altra.
Cada vegada que passàvem una pàgina tots fèiem: OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!