Un dels actes de la Setmana Cultural del curs 2010-2011 del Cicle Mitjà era la sortida a la Tarragona Romana. Els alumnes dels dos tercers i dels tres quarts, juntament amb una desena de mestres, vam agafar l’autobús cap a l’antiga capital de l’imperi romà a Hispania.
El primer que vam visitar, en arribar, van ser les majestuoses muralles. Allí vam poder comprovar, in situ, amb quins tipus de pedres es va fer, desgastades pel pas del temps. El seu objectiu principal, defensar la ciutat dels atacs exteriors. Vam poder observar les seves diverses portes i portelles, que servien per accedir a la vila, i constatar l’existència de diverses torres de vigilància, per poder descobrir amb temps els perills que s’acostaven.
Un cop visitada la muralla vam fer la corresponent parada per esmorzar als jardins de la Diputació, i vam recuperar forces per seguir amb l’interessant visita. De camí al següent monument, la capçalera del circ, vam fer una petita aturada davant la façana de la Catedral, per descobrir que, on avui s’ubica la seu de l’arquebisbat, dos mil anys enrere hi va existir el temple de culte a l’emperador.
Arribats al Circ, va ser fàcil imaginar-se una mica les antigues curses de quàdrigues que tant agradaven als romans, i que la mítica pel•lícula Ben-Hur tan bé va retratar. Vam recórrer algunes galeries de les antigues graderies i després vam accedir a la torre del Pretori, una antiga torre de l’antic fòrum provincial, on des del seu cim es domina tot el camp de Tarragona. Abans, però, mentre accedíem a dalt de la torre, vam fer una aturada davant del sarcòfag d’Hipòlit, del qual, la Imma, ens va explicar detalladament la seva sorprenent història.
En baixar tocava la segona i darrera aturada del dia per dinar. Va ser al jardins del passeig de Sant Antoni, on els nens, que es van portar magníficament bé durant tot el dia, van poder jugar una bona estona després de cruspir-se els seus respectius entrepans a una velocitat de vertigen.
Pel final només restava la visita a l’antic amfiteatre, ubicat en un lloc privilegiat, al costat de la platja del Miracle, que sorprèn enormement, d’entrada, per la seva bona conservació, on també resulta fàcil imaginar-se tota la varietat d’espectacles que s’hi arribaven a organitzar, i on els gladiadors eren les veritables estrelles.
Finalment només quedava pujar un altre cop a l’autocar per tornar a Salou. Va ser un dia molt profitós, on els nens i mestres vam aprendre molt de com era la societat i la antiga Tàrraco en aquella època, i on, a més, ens ho vam passar fantàsticament bé.