Matamosques (Amanita muscaria)
Els habitants de la nostra comarca, així com de les comarques veines són grans aficionats a buscar i a menjar bolets
Els bolets creixent a totes les èpoques : a l’hivern les tòfones , a la primavera , les corrioles, els moixernons i les múrgules, a l’estiu els ceps, a la tardor ,els rovellons, llenegues , camagrocs…
Des de fa uns quans anys , quan arriva l’època dels bolets hi ha gran quantitat de persones que van a buscar bolets, per això cada any es produeixen intoxicacions per consum de bolets tòxics i fins hi tot alguna persona ha mort per haver menjat bolets mortals.
Les intoxicacions per bolets poden ser de dos tipus, segons el periòde d’incubació, es a dir segons el temps que tarden en manifestar-se els símptomes de la malaltia:
-INTOXICACIONS DE LLARGA DURADA.- són les mes perilloses, ja que els símptomes apareixen entre 4-6 dies despres de la ingesta dels bolets.En aquests casos l’efecte del verí provoca danys importants als òrgans afectats, i que sovint condueixen a la mort o a alteracions greus de l’organisme.Hi ha 3 tipus d’aquestes intoxicacions:
La faloïdínica.- provocada per la farinera borda , que és la més mortal de totes i que afecta greument al fetge de la persona.
La orellanica .-provocada per èspecies del genere cortinarius
La giromitrínica .-provocada pel bolet de greix , que afecta principalment al ronyó.
-INNTOXICACIONS DE CURTA DURADA.-el temps que tarda en manifestar-se els primers símptomes és curt 1-4 hores aproximadament.Les intoxicacions no són massa greus , però poden arribar a necessitar hospitalització en alguns casos com pot ser la provocada pel fredolic bord.Hi ha diversos tipus d’intoxicacionns curtes:
La digestiva.- provocada per la bromosa, el fredolic bord, el fals carlet, el bolet de pi , la gírgola d’olivera.La neurològica.-originada pel pixacà, la matamosquesLa alucinògena.- causada per diverses espècies dels gèneres Psilocybe,Inocybe, Panaeolus
La muscarínica.-provocada per espècies dels gèneres Clitocybe, Inocybe
La cardiovascular.-provocada pel bolet de femer
La hemolítica.-originada per múrgules
Per evitar aquestes possibles intoxicacions és necessari no agafar els bolets que no es coneixen i encara menys menjar bolets sense saber si són comestibles o no.
Lluc Escànez Monferrer
Llicenciat en Farmàcia
Tots sabem la importància que té fer una mica d’exercici regularment, però últimament s’està insistint molt, a través de tots els mitjans, la importància que té practicar algun esport amb una mica de constància. També sabem que per mantenir una llongeva i esplèndida vida, hauríem de complir quatre preceptes: el primer de tot, com ja tenim més que assumit, és l’etern no fumar. En segon lloc, portar a bon terme l’alimentació mediterrània de la qual n’estem tan orgullosos. Seguidament, i ja una mica més difícil, evitar l’estress en la nostra vida. I en quart lloc fer exercici regularment.
En quant al primer punt, al de no fumar, és difícil que el jovent, que és el col·lectiu on s’hauria de tallar el problema, deixi de fer-ho doncs representa per ells una manera de relacionar-se i fins que no deixi d’estar de moda no s’aconseguirà res al respecte. Curiosament està augmentant el nombre de dones fumadores any rera any, malgrat cada vegada les prohibicions van en augment i la prevenció arriba més directa aquest col·lectiu.
En quant al segon punt, és curiós com, sabent què convé i què no, l’alimentació dels nostres joves encara deixa molt que desitjar. Només fa falta adreçar-nos a una escola a l’hora de plegar i observar què és el què menjen els nois i noies per berenar. A l’hora podem comprovar el grau d’obesitat que comença a ser important en els més jovenets. Haurem de fer com a Anglaterra que, per disminuir l’inversió econòmica que s’haurà de fer per contrarrestar les malalties cardiovasculars dels futurs adults degudes a l’obesitat, han afegit una assignatura que ensenyarà a cuinar.
En tercer lloc l’estress. Una persona estressada va al metge per demanar ajuda per poder seguir mantenint un determinat ritme de vida. Vitamines, xarops miraculosos, ampolletes de no sé quina substància… i, això sí, una pastilleta per abans d’anar a dormir. No anem bé. Si una persona va estressada és perquè li sobren activitats i prou. No és que estigui baixa de defenses, ni que li faltin vitamines ans tot el contrari! S’ha d’estar molt fort per poder suportar tot el que ha de fer aquella persona en el seu dia a dia! Per tant a la recepta mèdica hi hauria de constar com a medicament: Deixar de fer tal i tal cosa, dormir vuit hores diàries, treure el cafè número tres…
I en quart lloc, fer exercici físic regularment. He constatat, parlant amb la gent que tinc al meu voltant, que no es veuen capaços de fer gaire activitat física perquè l’associen a grans esforços esgotadors. Fer exercici no vol dir ofegar-se, tenir agulletes, perdre el temps… sinó que vol dir simplement mantenir el cor una estoneta amb unes pulsacions superiors a les que es tenen estan en repòs. Així, una senyora de 60 anys farà bé fent una passejada a bon ritme de tres quarts d’hora o d’una hora regularment, mentre que una persona jove podrà fer un altre tipus d’exercici. No es fa exercici anant a mirar botigues, o caminant tranquilament per un passeig. Es tracta d’accelerar, dins de les possibilitats de cadascú, el cor, per airejar tota la sang del nostre organisme: millorarem l’agudesa intelectual, el nostre cos farà amb menys esforç totes les seves funcions, estarem més alegres, de més bon humor, ens sentirem jovials, enèrgics i fins hi tot avocarem al torrent circulatori unes endorfines que ens produiran un gran benestar. Evitarem el colesterol, dormirem més plàcidament no patirem de sobrepes, afrontarem més bé les dificultats del dia a dia i tot això només per fer una mica d’exercici regular. Anar amb bicicleta, fer una mica de footing, pujar les escales a peu o corrent, practicar algun esport com la natació o el patinatge, fer alguna escursioneta amb algun amic o amiga… poden ser els exercicis que més s’adeqüin a tú. Per tant, ja no queda cap escusa: ànims i endavant!!
Marta Pagès
Diplomada en infermeria
|
|
El segle XX ha introduït molts canvis en la vida de les persones, i un d’ells, d’enorme importància en la vida de la dona, ha estat poder triar el moment adequat de la seva maternitat. Un gran nombre de dones coneixen els diferents sistemes de contracepció: preservatius, dispositius intrauterins, productes espermicides, anticonceptius hormonals…, encara que la seva elecció s’hauria de fer prèvia visita al ginecòleg, que serà qui indiqui a cada dona el que resulta més adequat tenint en compte les seves preferències i les seves característiques físiques particulars: edat, hàbits, estat previ de salut, etc. Un dels sistemes més utilitzats són els anticonceptius hormonals, sobretot en forma de comprimits (“la píndola”). Avui dia, però, també hi ha altres presentacions: pegats, anells vaginals, injectables o implants. Tots ells es componen de l’associació d’un estrogen i un progestagen. Són un grup de medicaments segurs, però com a medicaments també presenten efectes secundaris, interaccions i contraindicacions. Els efectes secundaris més habituals dels anticonceptius hormonals són nàusees, vòmits, retenció de líquids, augment de pes i cefalees. Però els més importants són els que es presenten al llarg del temps, encara que siguin molt menys freqüents: augment de la tensió arterial i augment del tromboembolisme. També al segle XX s’ha introduït el consum del tabac a Espanya. A partir dels anys quaranta, l’home l’incorpora a poc a poc als seus hàbits, arribant a fumar fins el 70% de la població masculina adulta. Als anys setanta, quan comença a disminuir el consum masculí, la dona el consumeix de forma progressiva fins arribar al 30% actual, sobretot dones joves. El tabac és una droga que provoca un augment significatiu del risc de moltes malalties: càncer, malaltia pulmonar obstructiva crònica (bronquitis del fumador) i malalties cardiovasculars (infart de miocardi, angina de pit, etc.). Però el tabac també pot provocar disminució del colesterol HDL, augment de la freqüència cardíaca i de la tensió arterial, augment de l’agregació plaquetària que pot conduir a la formació de trombes i alterar la coagulació. A més, en la dona, disminueix la fertilitat per augment de la motilitat i de les infeccions ginecològiques, augmenta el risc d’avortament espontani, provoca baix pes dels nadons i avança la menopausa. Així doncs, tota dona fumadora que pren anticonceptius hormonals té més risc de patir problemes cardiovasculars, ja sigui hipertensió, hipercolesterolèmia, tromboembolisme, angina de pit o infart, ja que se sumen i potencien els efectes negatius de tots dos productes. Fins a tal punt és així que els anticonceptius hormonals estan totalment contraindicats en fumadores majors de 35 anys. |
|
|
Consells:
Autora: Maria Eugènia Ventura. |
