Tots sabem la importància que té fer una mica d’exercici regularment, però últimament s’està insistint molt, a través de tots els mitjans, la importància que té practicar algun esport amb una mica de constància. També sabem que per mantenir una llongeva i esplèndida vida, hauríem de complir quatre preceptes: el primer de tot, com ja tenim més que assumit, és l’etern no fumar. En segon lloc, portar a bon terme l’alimentació mediterrània de la qual n’estem tan orgullosos. Seguidament, i ja una mica més difícil, evitar l’estress en la nostra vida. I en quart lloc fer exercici regularment.
En quant al primer punt, al de no fumar, és difícil que el jovent, que és el col·lectiu on s’hauria de tallar el problema, deixi de fer-ho doncs representa per ells una manera de relacionar-se i fins que no deixi d’estar de moda no s’aconseguirà res al respecte. Curiosament està augmentant el nombre de dones fumadores any rera any, malgrat cada vegada les prohibicions van en augment i la prevenció arriba més directa aquest col·lectiu.
En quant al segon punt, és curiós com, sabent què convé i què no, l’alimentació dels nostres joves encara deixa molt que desitjar. Només fa falta adreçar-nos a una escola a l’hora de plegar i observar què és el què menjen els nois i noies per berenar. A l’hora podem comprovar el grau d’obesitat que comença a ser important en els més jovenets. Haurem de fer com a Anglaterra que, per disminuir l’inversió econòmica que s’haurà de fer per contrarrestar les malalties cardiovasculars dels futurs adults degudes a l’obesitat, han afegit una assignatura que ensenyarà a cuinar.
En tercer lloc l’estress. Una persona estressada va al metge per demanar ajuda per poder seguir mantenint un determinat ritme de vida. Vitamines, xarops miraculosos, ampolletes de no sé quina substància… i, això sí, una pastilleta per abans d’anar a dormir. No anem bé. Si una persona va estressada és perquè li sobren activitats i prou. No és que estigui baixa de defenses, ni que li faltin vitamines ans tot el contrari! S’ha d’estar molt fort per poder suportar tot el que ha de fer aquella persona en el seu dia a dia! Per tant a la recepta mèdica hi hauria de constar com a medicament: Deixar de fer tal i tal cosa, dormir vuit hores diàries, treure el cafè número tres…
I en quart lloc, fer exercici físic regularment. He constatat, parlant amb la gent que tinc al meu voltant, que no es veuen capaços de fer gaire activitat física perquè l’associen a grans esforços esgotadors. Fer exercici no vol dir ofegar-se, tenir agulletes, perdre el temps… sinó que vol dir simplement mantenir el cor una estoneta amb unes pulsacions superiors a les que es tenen estan en repòs. Així, una senyora de 60 anys farà bé fent una passejada a bon ritme de tres quarts d’hora o d’una hora regularment, mentre que una persona jove podrà fer un altre tipus d’exercici. No es fa exercici anant a mirar botigues, o caminant tranquilament per un passeig. Es tracta d’accelerar, dins de les possibilitats de cadascú, el cor, per airejar tota la sang del nostre organisme: millorarem l’agudesa intelectual, el nostre cos farà amb menys esforç totes les seves funcions, estarem més alegres, de més bon humor, ens sentirem jovials, enèrgics i fins hi tot avocarem al torrent circulatori unes endorfines que ens produiran un gran benestar. Evitarem el colesterol, dormirem més plàcidament no patirem de sobrepes, afrontarem més bé les dificultats del dia a dia i tot això només per fer una mica d’exercici regular. Anar amb bicicleta, fer una mica de footing, pujar les escales a peu o corrent, practicar algun esport com la natació o el patinatge, fer alguna escursioneta amb algun amic o amiga… poden ser els exercicis que més s’adeqüin a tú. Per tant, ja no queda cap escusa: ànims i endavant!!
Marta Pagès
Diplomada en infermeria
