MÒDUL 4: Processos de l’art contemporani

La meva proposta és pels alumnes de 2n d’ESO i va relacionada amb la“instal.lació”.

A aquest curs es treballa el tema de la mida, la grandària i les proporcions. Per això, els alumnes hauran de recrear amb mitjans tecnològics una instal.lació irreal e “impossible” variant la grandària d’objectes quotidians que tinguin relació amb els estudis i el centre. Un artista exemplar en aquest aspecte és Claes Oldenburg.

És a dir, han de fer un muntatge fotogràfic que tingui la capacitat de sorprendre l’espectador pel la manca de lògica respecte la mida i proporció d’un objecte i d’un entorn que se’ls pugui fer familiar. Això els obliga a jugar i experimentar amb els mitjans tecnològics utilitzant la imaginació i la creativitat dins d’un plantejament divertit i innovador per ells que fomenta la curiositat per part de l’alumnat del centre.

A Malgrat de Mar hi ha el “Parc Francesc Macià” que està ple d’objectes desproporcionats en relació amb l’entorn, magdalenes, bolets, sabates… Seria un bon exemple per projectar algunes imatges d’aquí. ( imatge adjunta).


Després es podria fer una exposició al vestíbul del centre per tal que tothom pugui veure i treballs i dialogar al respecte.

La temporització aproximada de l’activitat és  de 4 hores lectives desglossades de la següent manera:

–          30 minuts per visualitzar exemples i entendre el concepte d’Instal.lació. Fer una pluja d’idees de manera individual.

–          30 minuts per buscar i crear imatges de suport amb la càmera de fotos i per internet. (entorn i espais del centre…)

–          2 hores per aprendre el funcionament de les eines de selecció del programa d’edició d’imatges (Photoshop/ Gimp). Fer proves amb la supervisió del professor.

–          1 hora per fer el muntatge definitiu.

 

 

Per a l’avaluació serà molt important l’actitud, la implicació vers el projecte, la supervisió del treball i el seu procés, i per últim, la originalitat i destresa de l’alumne en qüestió.

 

També s’ha de preveure el tema de la càmera. La meva proposta és que ells mateixos la portin i si hi ha dificultats tècniques ,o d’obtenció d’aquesta, l’activitat es podria plantejar en parelles.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *