Vet aquí que en aquests temps moderns, després del carnaval, ens apareix la Vella Quaresma, una senyoa de cara no molt agraciada i amb un peix en una mà i a l’altre braç un cistell ple de verdures. Quan jo era petita aquesta senyora no venia a la meva escola, només teníen el temps de quaresma i resignacio.