www.e-cruilla.cat/primersauxilis
http://www.jouscout.com/accident.htm
1. Picades d’insectes
Vespes, abelles, borinots, escorpins i escolopendres tenen una picada verinosa. Les picades de mosquits, puces i paparres no són verinoses, però resulten molestes, i en ocasions poden transmetre malalties. Per contra, no heu de tenir por de les aranyes, ja que les del nostre país són gairebé totes inofensives (només hi ha un parell d’excepcions).
Símptomes: Si li ha picat un insecte verinós, a més del dolor, la zona estarà inflada i envermellida.
Què fer: Aplica-hi fred. Fes servir un drap moll amb aigua freda o una mica de gel embolicat en un mocador. Renta la zona amb aigua i sabó o amb una tovalloleta humida (sense alcohol).
Quan cal anar al metge: Si té una picada a la boca, dóna-li a llepar un gelat o un glaçó de gel i porta’l al metge. Si té vàries picades per tot el cos i apareixen vesícules vermelles, molt de picor, malestar general o vòmits, porta al nen a urgències. Les picades d’escorpí i d’escolopendra haurien de ser vistes per un metge, perquè el seu verí és molt potent.
Què no fer: No l’hi posis amoníac, perquè fa baixar la inflor, però augmenta el dolor. Tampoc hi posis saliva o fang, perquè es podria infectar la ferida.
Si li ha picat una abella, haurà deixat l’agulló clavat a la pell; l’agulló està connectat a una petita bossa que conté verí. Se li ha de treure cuidadosament, però no amb unes pinces ni amb els dits, perquè en pessigar l’extrem de l’agulló, estaries injectant més verí en el cos. Hauràs de treure’l empenyent-lo amb ajuda d’una agulla, sense punxar la bossa del verí.
Les paparres (“garrapatas”) poden ser confoses amb berrugues. Si té una paparra enganxada al cos, no l’arrenquis de la pell, perquè el cap es quedaria a dins i infectaria la ferida. Fes servir calor, gasolina, oli, alcohol o aigua calent per obligar l’insecte a marxar.
3. Li surt sang del nas
Causes: un cop, un esternut fort, fragilitat de les venes del nas, mucosa nasal irritada, lesions provocades per ficar-se el dit al nas, alteracions de la coagulació,…
Què fer: Primerament tranquil·litzeu al nen, perquè molts nens s’espanten quan veuen sang. Mantenint el cap recte, pressiona amb els dits els dos orificis nasals durant 10 minuts (sense aixecar la mà en cap moment). Després, durant una hora no li deixis sonar-se el nas o tocar-se’l, encara que se senti incòmode amb el coàgul.
Quan cal anar al metge: Si passats 10 minuts de pressionar no s’ha aturat l’hemorràgia, porta’l al metge.
Què no fer: No li tiris el cap enrere, perquè en empassar sang podria tenir vòmits.
. Cremades del sol
La pell dels nens és molt sensible al sol, i no convé que es posin gaire morenos (podrien tenir problemes en el futur, quan siguin adults). Protegeix-los sempre amb cremes solars del factor més alt (nº 40) i fes que s’estiguin a l’ombra en les hores de més calor. Si no s’estan banyant, fes-los portar gorra i samarreta.
Què fer: Si es produeix la cremada, posa-li abundant crema hidratant tipus after-sun sobre la pell, millor la que conté àloe vera, un extracte vegetal que és calmant i reparador. Si no en tens, mulla un llençol en aigua freda i embolica al nen amb ell.
Quan cal anar al metge: Si té febre, mareig, vòmits o mal de cap, porta’l ràpidament al metge, perquè són símptomes d’insolació (veieu més endavant el punt “g) Insolació i cop de calor”). També hi has d’anar si li surten butllofes o la zona cremada és àmplia.
Què no fer: No li posis llet, mantega o productes greixosos, que no li faran cap efecte.
10. Butllofes als peus després de caminar
Les butllofes que es produeixen per fricció (p.ex. després d’una llarga excursió a peu, o les que surten a les mans després de treballar) no són gaire diferents de les produïdes per cremades. La capa externa de la pell se separa de la interna, i l’espai que queda entremig s’omple de líquid. Al cap d’uns dies, el líquid acumulat es reabsorbeix i la capa externa cau, apareixent una pell nova a sota.
Què fer: Quan la zona de pell sotmesa a fricció comença a posar-se vermella i es noten les primeres molèsties, és el moment d’actuar, abans que surti la butllofa. Cobreix la zona amb un apòsit especial per a butllofes (de venda en farmàcies). Si no en tens a mà, cobreix-la amb una Tirita o amb una gasa subjecta amb esparadrap.
Si ja ha sortit la butllofa, no la rebentis. Cobreix-la amb vàries gases subjectes amb esparadrap per encoixinar-la.
Si la butllofa ha rebentat sola, cal desinfectar bé la zona i cobrir-la després amb apòsits antisèptics per evitar la infecció.
Quan cal anar al metge: Si la butllofa fa molt mal i impedeix caminar, el metge pot rebentar-la fent servir instrumental completament estèril, i extreure el líquid de dins. Després es cobrirà la zona amb apòsits antisèptics.
Què no fer: Quan es trenca la capa externa de la butllofa, surt el líquid de dins i deixa al descobert una capa de pell immadura que s’infecta amb facilitat. Per això no s’han de punxar les butllofes, i si han rebentat soles, cal prendre mesures per evitar la infecció.
Mesures preventives: Per evitar que et surtin butllofes, sempre que treballis amb eines protegeix-te les mans amb guants o benes. Si veus que les mans et comencen a suar, treu-te els guants, eixuga’t bé la suor, i si pots empolsina-te-les amb pols de talc o de magnèsia abans de seguir treballant.
En quant als peus, hi ha dues coses que cal evitar: la humitat i les arrugues. Si planegeu fer una ruta caminant, no estrenis botes de muntanya el mateix dia; porta-les durant dues setmanes abans de marxar, perquè es vagin estovant i agafant la forma del peu. Per caminar amb botes són adequades unes mitges gruixudes de trekking o bé uns mitjons gruixuts de cotó col·locats sobre uns de prims de niló; és molt important que no quedi cap arruga, perquè et faria sortir una butllofa (vigila que els mitjons no se t’abaixin mentre camines). Mantingues els peus secs i ben curats; la humitat et produirà butllofes; quan feu un descans aprofita per treure’t les botes i ventilar els mitjons.
