http://ca.wikipedia.org/wiki/Síndrome_d’Ulisses
La Síndrome d’Ulisses, també coneguda com a síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple o dol migratori, és una síndrome de naturalesa psicològica que es caracteritza per un estrès crònic que ve associat a la problemàtica dels emigrants en establir-se en una nova residència. El nom ve donat de l’heroi mític Ulisses el qual, perdut durant molts anys (deu segons Homer) al seu camí d’anada i tornada d’Ítaca, enyorava la seva terra d’origen però es veia impossibilitat de tornar-hi.
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0068262
Nom amb què és conegut Odisseu (del grec Ὀδυσσεύζ), heroi mític grec, rei d’Ítaca.
Fill de Laertes i d’Anticlea, a // la Ilíada // apareix com a aliat d’Agamèmnon al costat dels altres capitosts que participen en la guerra de Troia, i excel·leix pel seu giny i per la seva astúcia. A // l’Odissea // , poema del qual és protagonista, hom el troba delerós de retornar a la pàtria i al seu casal patern, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien: Calipso, els cícons, lotòfags, ciclops, lestrígons, les sirenes i, finalment, després d’una famosa // nékya // , el combat i la victòria sobre els pretendents que en la seva absència li assetjaven la muller, // Penèlope // , i li menyspreaven el fill, // Telèmac // .
// 
//
// Ulisses reconegut per la serventa, en un vas àtic del Museo Etrusco de Chiusi – © Fototeca.cat