Artemisia Gentilleschi va seguir en gran mesura l’estil de Caravaggio: el tremendisme però, sobretot, el realisme o naturalisme. Tenia a diferència de Caravaggio una tendència més acusada a la teatralitat en els temes tractats.

Al capdavall el missatge que buscava donar era el mateix: una recerca de la veritat natural i el rebuig d’allò que era perfecte per buscar l’efecte de la quotidianitat en els seus personatges. Que quasi mai són models exemplars de bellesa.

Moltes de les seves obres estaran marcades per les pròpies circumstàncies personals. Des de molt jove es veurà assetjada per determinats amics del seu pare. Finalment un d’ells: Agostino Tassi, la violà.

Per demostrar la seva violació serà sotmesa a tortura i la resta de la seva vida la viurà enmig de l’escandol que el judici (sembla ser que finalment Tassi va ser declarat culpable, però amb una pena molt lleugera) va representar.

No és d’estranyar doncs que molts dels seus personatges siguin dones. Dones que destaquen pel seu coratge i valor; per saber-se sobreposar a les circumstàncies desfavorables de la seva condició femenina i, fins i tot, servir-se d’ella, com en el cas de la Judit. Aquí l’obra representa una dona forta i decidida (hi ha qui diu que el rostre d’Holofernes recorda al de Tasi), molt al contrari de la Susanna de “Susanna i els vells” pintat poc després de la violació on podem veure una Susanna atemorida i assetjada.

Alguns especialistes han volgut trobar en l’obra “Judit i Holofernes” com una mena de teràpia que la pintora va trobar per curar la seva ànima turmentada després de la violació.