Aquest matí hem anat a la Biblioteca Sant Bartomeu d’Alpicat on ens han fet una exposició sobre la curta vida de Màrius Torres.

En Miquel Abella ens ha llegit alguns dels seus poemes i els ha acompanyat amb la música de la seva guitarra.

AIXÍ UN NÚVOL ES FON I DEIXA EL CEL MÉS BLAU…

Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.

Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,

i s’apaga aquest vespre tan lent i tan segur,

sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.

Així es la fosca es perd el pas d’un vagabund…

Déu meu, ja estic a punt.

Ja vençut, però encara sota el meu estendard

-més tard, potser seria massa tard.

Màrius Torres

Març de 1940

Per veure més imatges pots fes un click aquí