Als setze anys, s’anuncia el prometatge i, amb vint anys, Mercè Rodoreda es casa amb Joan Gurguí, el seu oncle, que havia tornat d’Amèrica. Un any després de casar-se, l’any 1929 , neix el seu únic fill, Jordi Gurguí. Les normes de l’època dictaven que el més important per a una noia era casar-se i tenir fills. El matrimoni de l’autora, però, no va funcionar i ella va trobar l’evasió i la fugida a una vida sense gaires més expectatives en l’escriptura.

“Jo em sentia molt tancada. Pel fet de ser filla única i casar-me molt jove em sentia desesperada. Començar a escriure va ser unafugida. No podia anar a la universitat. Si no tinc estudis és perquè la meva família era econòmicament molt feble. i era allò que “ja es casarà, no ha de saber res…” i ja està”.

Filla única d’un matrimoni atret per la literatura i pel teatre, va néixer al barri tranquil de cases amb jardí de Sant Gervasi. L’avi Pere Gurguí, antic redactor de les revistes La Renaixença i l’Arc de Sant Martí, li va inculcar un profund catalanisme i una gran atracció per les flors, característiques que marcaran la seva vida i la seva obra.

Aquest particular avi, no solament la va introduir i la guià en la coneixença dels clàssics catalans, sinó que també la feu somiar en un món imaginari envoltada de fades on ella n’era el centre. De fet, segons ells mateixa diu, quan mor el seu avi, també mor amb ell la seva infantesa.

Va anar únicament dos anys a l’escola, però va ser una gran lectora, atreta pels clàssics i moderns catalans: Verdaguer, Maragall, Carner,…

Mèrcè Rodoreda només va anar a l’escola fins als 9 anys. El seu avi va emmaltir i ella va deixar d’anar a l’escola,ja que la seva mare la volia a casa perquè l’ajudés. Durant aquests pocs anys, va anar a dos col.legis per a nenes del seu barri. Ella ho va escriure tot evocant records de la seva infantesa:

“Durant una temporada havia anat a les monges de Lourdes. Més endavant, perquè la meva mare trobava que el col.legi era massa lluny i perdia massa temps acompanyant-me i anant a buscar-me, em va fer anar a un col.legi que hi havia al carrer de Pàdua cantonada Vallirana. El dirigien dues germanes, ja grans, filles de militar. L’una es deia Doña Teresita i l’altra doña Dolores. Doña Dolores ens ensenyava francès, geografia, i ens feia fer una mica de gimnàstica quan sortíem al jardí a jugar una estona. Doña Teresita portava la classe: aritmètica, labors, gramàtica, doctrina,etc.”