“Vinculada a les flors, sense flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que el meu protagonista fos un jardiner. “Un jardiner és una persona diferent de les altres i això ens ve de tractar amb flors”. Jardí vora el mar, la darrera publicada de les meves novel.les, cronològicament la primera que vaig escriure després del gran marasme, per a mi és important perquè obre el camí a les altres. Desig de superació, plaer d’escriure, deixar-me creure que encara en sabia una mica, que podia anar més lluny, que els meus anhels d’adolescent no havies mort.”

Començat al 1959, representa el retorn a la novel.la després de vint-i-un anys de la publicació d’Aloma. Les experiències viscudes en aquest interval, el pas del temps (Rodoreda ja ha complert els 50) li imposen les actituds de distància i perspectiva, i possiblement això explica, en bona part, el procés de transfiguració de l’autobiografia personal en mite universal. La vivència fonda, traumàtica del pas de la infantesa a l’adolescència de la mateixa autora és transferida a un personatge masculí, Eugeni. per una altra banda, només cal comparar el jardí real de la infantesa de l’autora a la seva casa natal amb el que trobem en la novel.la.

S’ha dit que una de les emocions primordials i constitutives de l’ésser humà és d’un paradís perdut. L’associació de la idea amb el jardí la trobem ja en els orígens de moltes cultures, i aquí en Rodoreda és la reproducció d’aquest mite i d’aquella infantesa que es va acabar als dotze anys, quan va morir el seu av, i amb ell el món de les fades i de la innocència.

“… novel.la de joventut. Millorar un text imprecís, fer-lo més net i més concret, conservant-li la frescor de cosa acabada d’escriure, no és gens fácil.”

Aquesta fou una de les novel.les rebutjades per Rodoreda en la seva maduresa, només es va avenir arefer-la , animada per Joaquim Molas. És considerada la primera novel.la de l’autora i, tot i els evidents problemes d’estil, és una obra importantper a conèixer l’etapa de formació de la jove escriptora autodidàcta, per aprofundir en la narrativa de la República, un moment important per a la recuperació cultural, i també per a entendre l’obra de maduresa de Rodoreda. Aquesta novel.la ens referma que Rodoreda és molt més que una novel.lista de les flors. És una autora que des de ben jove té una visió escèptica de la vida, de la realitat, que considera crua i difícil, amb la qual manté una mirada de distància irònica.