Mercè Rodoreda

 

Cronologia biogràfica

 

 

1908

 

Mercè Rodoreda neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi de Cassoles, el 17 d’octubre de 1908, filla única d’Andreu Rodoreda, comptable de professió, i Montserrat Gurguí. Tant els pares com l’avi matern, Pere Gurguí, que va tenir un notable ascendent sobre ella, eren aficionats al teatre i a la literatura. L’avi va fer construir, al jardí de la casa, un monument a Verdaguer.

 

1915

 

Segueix els estudis primaris uns anys al Col·legi de Nostra Senyora de Lourdes.

1917

 

Els seus pares la fan debutar a l’Ateneu de Sant Gervasi, en un petit paper en la comèdia El misteriós Jimmy Samson.

1921

 

El seu oncle Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella, torna d’Amèrica. Mor el seu avi Pere.

 

1928 Als vint anys es casa, demanades les llicències pertinents, amb el seu oncle. Tenen un únic fill, Jordi, nascut el 1929. 1932 S’inscriu al Liceu Dalmau per completar la seva formació. Publica la seva primera novel·la: Sóc una dona honrada?. 1933 Col·labora a Clarisme (1933-1934), una revista de joves, en la qual publica entrevistes a escriptors, artistes i, a més, nombrosos escrits, molts d’ells satírics

 

1934   Publica dues novel·les més, Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d’un home, aquesta darrera, de to paròdic, a Edicions Proa, que dirigia Joan Puig i Ferreter. Aquest la introdueix en els ambients literaris. A més, col·labora a La Publicitat, La Veu de Catalunya i Mirador, entre altres publicacions. 1935 S’integra al Club dels Novel·listes, organitzat per Francesc Trabal.

1936

 

Publica una nova novel·la paròdica, Crim. Amb l’esclat de la guerra, s’afilia a l’Agrupació d’Escriptors Catalans, de la UGT, i treballa inicialment com a correctora al Comissariat de Propaganda.

 

1937

 

Se separa del seu marit. Col·labora a la revista Companya. Guanya, amb Aloma, el premi Crexells. S’integra al secretariat de la Institució de les Lletres Catalanes, que dirigia Trabal.

1938

 

Col·labora a Meridià, Catalans! i a la Revista de Catalunya. La Institució de les Lletres Catalanes publica Aloma. Viatja, amb Trabal, al Congrés del PEN Club a Praga, on llegeix un text de Carles Riba.

 

1939

 

El mes de gener, s’exilia deixant el seu fill a Barcelona. Passa per Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc i, finalment, és acollida, amb altres intel·lectuals, al castell de Roissy-en-Brie, on inicia les relacions sentimentals amb Joan Prat (Armand Obiols), que es mantindran fins a la mort d’aquest, el 1971.

1940-46

 

Amb l’ocupació de París pels alemanys, han de fugir. Obligats a separar-se, Armand Obiols i Rodoreda es retrobaran el 1943 a Bordeus, on ella sobreviu fent feines com a cosidora. S’instal·la, amb Armand Obiols, a París. Lentament, va tornant a la literatura amb la redacció d’alguns contes, que publica en revistes de l’exili, i, sobretot, de poesia, gènere en el qual reconeix el mestratge de Josep Carner.

1947

 

Guanya la Flor Natural als Jocs Florals de l’exili, celebrats a Londres. Tornarà a guanyar-la l’any següent, als Jocs Florals de París i, encara, als de Montevideo l’any 1949, on és proclamada «Mestra en Gai Saber».

1954

 

S’instal·la a Ginebra, on Obiols fa de traductor de la UNESCO. S’aboca a la pintura, una afició iniciada a París. Imita Klee, Kandinski o Miró, de vegades amb un caient decoratiu i d’altres per expressar un món personal carregat de tensions.

1957

 

Guanya el premi Víctor Català, a Barcelona, amb Vint-i-dos contes (1958). Serà el seu retorn a la vida literària de l’interior.

1959

 

Presenta la novel·la Una mica d’història al premi Joanot Martorell, però passa desapercebuda. Es publicarà el 1967 amb el títol Jardí vora el mar.

1960

 

Es torna a presentar al premi de novel·la, rebatejat ara com a Sant Jordi, amb Colometa. No és premiada, però Joan Fuster recomana el llibre a Joan Sales, que el publicarà a la col·lecció «El Club dels Novel·listes» amb un nou títol: La plaça del Diamant.

1961

 

Presenta La mort i la primavera al Premi Sant Jordi. També és ignorada. Mercè Rodoreda la reescriurà i, inacabada, va ser publicada pòstumament en versions diferents els anys 1986 i 1997.

1962

 

Es publica La plaça del Diamant. Obté un gran èxit i ràpidament és traduïda a l’espanyol (1965), l’anglès (1967), l’italià (1970), el francès (1971) i així fins a vint-i-vuit llengües.

1966

 

Publica El carrer de les Camèlies, premi Sant Jordi d’aquell mateix any. L’obra obté, a més, el premi Ramon Llull l’any 1969.

1967

 

Publica el recull La meva Cristina i altres contes.

1969

 

Publica una nova versió d’Aloma, la que considera la seva primera novel·la, revisada amb vistes a l’edició de les seves obres completes.

1972

 

Després de diversos viatges a Catalunya, s’instal·la a Romanyà de la Selva, on viurà, primer, a casa de la seva amiga Carme Manrúbia i, després, en una casa pròpia, fins a la seva mo

1974 Publica Mirall trencat. Col·labora a la revista Els Marges. 1977 Edicions 62 inicia la publicació de les seves Obres completes. 1978 Semblava de seda i altres contes. 1979 Es publica la recopilació de Tots els contes

1980

 

Quanta, quanta guerra…, la seva darrera novel·la. Li és atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el premi Ciutat de Barcelona per Viatges i flors, publicat aquest mateix any.

1982

 

S’estrena la versió cinematogràfica de La plaça del Diamant, dirigida per Francesc Betriu. Publica uns records, Imatges d’infantesa, a la revista Serra d’Or.

1983

 

Mor el 13 d’abril, a Girona.