“… novel.la de joventut. Millorar un text imprecís, fer-lo més net i més concret, conservant-li la frescor de cosa acabada d’escriure, no és gens fácil.”
Aquesta fou una de les novel.les rebutjades per Rodoreda en la seva maduresa, només es va avenir arefer-la , animada per Joaquim Molas. És considerada la primera novel.la de l’autora i, tot i els evidents problemes d’estil, és una obra importantper a conèixer l’etapa de formació de la jove escriptora autodidàcta, per aprofundir en la narrativa de la República, un moment important per a la recuperació cultural, i també per a entendre l’obra de maduresa de Rodoreda. Aquesta novel.la ens referma que Rodoreda és molt més que una novel.lista de les flors. És una autora que des de ben jove té una visió escèptica de la vida, de la realitat, que considera crua i difícil, amb la qual manté una mirada de distància irònica.
Els i les escriptores, des que comencen a escriure fins que ja porten un temps escrivint, emprenen un camí d’aprenentatge que durarà tota la vida. No pot ser que una persona que no tingui els referents clars, l’estil i la gràcia en l’escriptura, ho faci des dels inicis de la seva producció. Potser per això Mercè Rodoreda dubtà de la qualitat de les seves primeres obres, potser per això Rodoreda no les va voler publicar.
Mercè Rodoreda va ser una gran escriptora, més ben dit, era, és i serà una gran escriptora catalana, ja que les seves obres han influït, influeixen i influiran en la nostra literatura. Les seves obres més destacades han estat traduïdes a molts idiomes, algunes a més de deu i tot.
Tot i això, Mercè Rodoreda donà una gran importància a la seva creació, i considerà que les primeres obres que havia escrit no eren prou madures, i les rebutjà. L’única que després rescriví fou Aloma. No obstant això, penso que hauria hagut de reescriure la resta també, perquè, ni que no fossin tant fascinants com les altres, formaven part del seu gran talent i sempre s’ha de confiar en les primeres idees, i, a més, haguéssim pogut gaudir nosaltres, lectors i lectores, encara més, d’unes paraules magistralment combinades, que sempre ens sabran a poc.
Crec que seria bo per la literatura en general i per tots els fans i lectors d’aquesta gran escriptora que no hagués rebutjat les seves primeres novel·les per falta de maduresa, ja que, personalment, crec que és bo també veure el procés de formació d’un escriptor/a i poder observar i comparar així mateix, novel·les escrites al principi de la seva carrera i novel·les escrites ja en la seva maduresa artística.