De tots els noms que podíem triar per titular el bloc, hem volgut destacar una dona científica que es va doctorar en química física a Cambridge, va estudiar les tècniques de difracció de la radiografia i cristal·lografia, contribuint enormement a conèixer l’estructura del carbó i el grafit, per acabar fent un dels descobriments més importants de biologia del segle XX, l’estructura del DNA.
Rosalind Franklin va nàixer a Londres el 1920 i hi va morir el 1958. Va contribuir enormement a l’avenç de la biologia molecular aportant les proves experimentals de l’estructura del DNA. Per aquest descobriment van rebre el Nobel els seus col·legues Wilkins, Watson i Crick, que van realitzar el model de la doble hèlix gràcies a les fotografies de la difracció de raigs-X del DNA fetes per Franklin, i que Wilkins li havia pres del seu laboratori. La veritat va ser explicada molts anys després, el mateix Watson, en el seu llibre “La doble hèlix”, on ho explica com una anècdota. Rosalind Franklin no va poder rebre el Nobel perquè no es concedeix mai a més de tres persones ni a títol pòstum, quan és gràcies a la cèlebre fotografia 51 que es va descobrir la veritable naturalesa del DNA.
Des d’aquí, la nostra petita contribució al reconeixement d’aquesta brillant científica que va excel·lir en la física, la química, la cristal·lografia i la biologia molecular.
Arrenquem el bloc on hi trobaràs notícies d’interès relacionades amb la química, la física, la biologia i la geologia, esperem que et siguin útils.
Rosalind Franklin va ser una gran cristal·lògrafa i, a més del treball sobre el DNA, va fer grans aportacions al coneixement del virus del mosaic del tabac. De tota manera, s’ha desvirtuat la història del DNA i del possible Nobel, segurament per causa del llibre “La doble hélix”, on Watson va descriure una Franklin que no corresponia amb la realitat, i per la biografia que va escriure Anne Sayre –amiga de Franklin–, segurament com a reacció al llibre de Watson, i que és més aviat una hagiografia.
Pel que fa a la descoberta de l’estructura del DNA, el treball de Franklin va ser fonamental, però ella no va saber veure que la imatge tan bona que havia aconseguit corresponia a una doble hèlix. I no es poden fer especulacions sobre què hauria passat si l’any del Nobel encara hagués estat viva. Podria haver rebut el Nobel de Física, per exemple i no sols pel treball del DNA, sinó també pel dels virus. La de coses que hauria pogut fer si no hagués mort prematurament, amb només 37 anys!
Per tenir una visió més objectiva de la vida i del treball d’aquesta gran científica, recomano el llibre “Rosalind Franklin. The Dark Lady of DNA”, de Brenda Maddox, resultat de més de tres anys de consultes d’arxius i entrevistes a gent que va conèixer i tractar Franklin. És indubtable que va ser una cristal·lògrafa excepcional, però tenia un caràcter molt difícil, i quan algú se li travessava –com li va passar a Wilkins–, li ho demostrava clarament.
Gràcies pel comentari.
Tot i això, no deixa de ser una bona història, m’imagino que no devia ser fàcil ser dona i ser investigadora en aquella època, quan hi havia molt més masclisme que ara, potser això li va fer el caràcter tan agre que expliques. Segurament no es pot especular sobre què hauria passat si hagués estat viva, però també és cert que va ser una investigadora brillant i que, si hagués viscut en altres temps, hagués tingut molt més reconeixement del que va tenir. Potser ens agrada tenir una visió “romàntica” de la història, però continua sent vigent que va ser una gran cristl·lògrafa i que gràcies a ella, també, sabem l’estructura de la doble hèlix de l’ADN, i si no hagués mort tan prematurament vés a saber on hauria arribat.
Molt bé!. Us seguim!. Molt bones propostes de TdR.
A banda d’això, coneixeu http://physicsgirl.org/ o https://www.youtube.com/user/physicswoman ?
Una abraçada,
M.