Precisament la mala gestió d’aquests residus plàstics i el seu abocament continuat durant molts anys als mars i oceans en quantitats inimaginables, ha originat la formació d’una zona al Pacífic (a l’alçada de Hawaii a unes 1.000 milles de la costa de Califòrnia mar endins), coneguda com El setè continent. La seva extensió té uns 3,4 milions de km2, és a dir, gairebé 7 vegades la superfície d’Espanya.
Mesura uns 22.000 km de circumferència i s’estima que el seu pes podria arribar a uns 100 milions de tones, segons el Centre Nacional d’Estudis Espacials. També se l’ha batejat amb altres noms com el Gran pegat d’escombriaires del pacífic, l’Illa d’escombriaires o la Gran sopa de plàstic ja que la major part d’aquestes deixalles no es veuen a simple vista i arriben fins a una profunditat de 35 m. La causa per la qual es concentren en un mateix punt milers i milers de tones d’aquests materials és per la circulació dels corrents marins que giren al Pacífic en el mateix sentit que les agulles del rellotge.
Aquest moviment rotatori facilita que es vagin recollint els residus que, des dels rius i els vaixells, es van abocant a les nostres aigües. El mateix gir d’aquests corrents, produït per la força del corrent del Pacífic Nord, fa que tota aquesta brossa marina vagi convergint any rere any en un mateix punt, donant lloc a un remolí que impedeix que les deixalles de plàstic es dispersin cap a les costes, de manera que lamentablement no para de créixer i créixer cada vegada més. La nostra falta de consciència ecològica ha creat un gravíssim problema medi ambiental difícil de solucionar.