Emili Teixidor: per sempre…

… I així amb temps i esforç van tornar a viure les paraules, i la gent va tornar a entendre’s o a preguntar-se per què no s’entenien, i a imaginar solucions, i a inventar objectes, màquines, coses que no havien existit mai, i sobretot van tornar a riure i a plorar escoltant històries de por, de riure i a plorar escoltant històries de por, de riure, de tristesa, d’aventures, d’amor…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *