Sant Jordi arriba
com un cavaller,
amb la seva llança
travessa el carrer.
Ja veu la princesa
que el drac vol menjar,
si no es dóna pressa
ella morirà.
Li clava la llança,
cau escalabrat;
la pobra princesa,
visca s’ha salvat!
La rosa creixia,
Sant Jordi l’ha agafat
i a la princesa
ja li ha regalat.
LA DISBAUXA S’HA ACABAT I LA VELLA QUARESMA HA ARRIBAT.
DIMECRES VAM PORTAR AMPOLLES DE PLÀSTIC TALLADES COM SI FOSSIN LES MÀNIGUES DEL VESTIT ESPACIAL
DIJOUS BOTES
DIVENDRES AL MATÍ HEM ANAT VESTITS DE COLOR BLANC ,
I A LA TARDA FET UNA XOCOLATADA, VESTITS D’ASTRONAUTES!!!
ESCOLTEU LA CANÇÓ DEL CARNESTOLTES
DURANT AQUEST PRIMER TRIMESTRE HEM ESTAT ESTUDIANT L’OFICI DE VETERINARI I TAMBÉ HEM APRÈS ALGUNES CANÇONS. AQUÍ US EN DEIXEM UNA,
CLICLA SOBRE EL DIBUIX QUE MÉS T’AGRADI I PINTA.
I COM QUE US AGRADA TANT CANTAR, AQUÍ PODEU ESCOLTAR
CADA MATÍ, ABANS DE COMENÇAR A FER LES RUTINES DIÀRIES CANTEM LA CANÇÓ DE “LA MASOVERA”
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se’n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se’n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se’n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se’n va al mercat:
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se’n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se’n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s’ho gasta.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se’n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s’ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s’ho gasta, tot s’ho menja.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se’n va al mercat …
Popular catalana.
Adaptació: La Trinca
HEM COMENÇAT A APRENDRE AQUESTA CANÇÓ DELS OFICIS. COM PODEU VEURE , ENS HEM INVENTAT L’ESTROFA QUE PARLA DELS VETERINARIS. AQUÍ US DEIXEM LA LLETRA, LA PARTITURA I LA VEU DE XESCO BOIX.
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
1. Sabater potser.
Fer sabates dia i nit
Deurà ser molt avorrit.
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.
2. Moliner potser.
Traginant els sacs de blat,
Sempre blanc i enfarinat…
3. Advocat potser.
Sempre haver d’enraonar,
el cervell deu assecar…
4. Professor potser.
Sempre a classe haver d’anar,
no m’acaba d’agradar…
5. Metge doncs potser.
Visitar sempre malalts,
Curar grans i veure mals…
7. Veterinari ser.
Visitar sempre animals,
Curar gossos i cavalls…
8. Un gandul potser.
Panxa enlaire dia i nit,
Sense fer res de profit…
No fer res, ben mirat,
deu ser molt cansat!
TAMBÉ PODEU ESCOLTAR-LA EN AQUEST VÍDEO.
