HEM COMENÇAT A APRENDRE AQUESTA CANÇÓ DELS OFICIS. COM PODEU VEURE , ENS HEM INVENTAT L’ESTROFA QUE PARLA DELS VETERINARIS. AQUÍ US DEIXEM LA LLETRA, LA PARTITURA I LA VEU DE XESCO BOIX.

T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?

1. Sabater potser.
Fer sabates dia i nit
Deurà ser molt avorrit.

T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.

2. Moliner potser.
Traginant els sacs de blat,
Sempre blanc i enfarinat…

3. Advocat potser.
Sempre haver d’enraonar,
el cervell deu assecar…

4. Professor potser.
Sempre a classe haver d’anar,
no m’acaba d’agradar…

5. Metge doncs potser.
Visitar sempre malalts,
Curar grans i veure mals…

7. Veterinari   ser.
Visitar sempre  animals,
Curar gossos  i  cavalls…

8. Un gandul potser.
Panxa enlaire dia i nit,
Sense fer res de profit…
No fer res, ben mirat,
deu ser molt cansat!

TAMBÉ PODEU ESCOLTAR-LA EN AQUEST VÍDEO.