Actualment estem vivint uns moments en els que tots/es estem atrapats en una greu crisi econòmica.  En aquests moments ni els més optimistes s’atreveixen a negar-ho… però atenció, tenim la responsabilitat de mantenir-nos ferms, aquesta situació  pretén deshumanitzar-nos  i ens ha costat molt arribar on som.

La realitat que vivim pretén aconseguir  entre d’altres objectius, una involució a tots nivells i sota el lema de l’austeritat mal entesa s’amaga un estol de negacions perilloses , la impotència, el desànim, la paralització, la manipulació,  i així podria seguir i seguir durant estona, però la meva reflexió no va cap aquest ambient.

Som lluitadors/es i no podem perdre de vista d’on venim i cap a on volem anar, volem  pels nostres fills i filles, pels nostres alumnes un mon millor i és precisament en aquests moments quan ens ho hem de treballar seriosament.

Tenim el deure de resistir, de ser pal de paller. Atenció, resistir no vol dir acceptar qualsevol argument, per a mi  vol dir donar el millor de nosaltres, perquè entre tots/es hem de construir un criteri del què realment està passant i no claudicar, malgrat aquesta situació adversa.

Els nostres fills i filles, els/les nostres alumnes són el millor de la nostra societat i no cal que nedin en l’abundància per ser feliços, per ser persones,… sense extravagàncies, cal que tinguin una bona formació, que sàpiguen reconèixer l’esforç  que fem tots els que estem implicats en la seva formació… família… mestres, que siguin agraïts,  que sàpiguen que res no es genera sense esforç i que les famílies i les escoles malgrat estem vivim els moments que ens toqui viure estem al seu costat  sense baixar la guàrdia, però que ells i elles són els/les  protagonistes de la seva formació i han de entomar responsabilitats i han de ser ferms col·laboradors/es de la seva formació.

Sue Rodríguez

Directora Escola Roc Blanc