LLENGUA CATALANA I LITERATURA
2n BATXILERAT
OBJECTIUS
Segon curs
1. Fer del coneixement gramatical una eina eficaç per aprofundir en la comprensió, anàlisi i comentari de textos i, en general, en la millora de l’ús de la llengua.
2. Analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips lingüístics que comporten judicis de valor i prejudicis.
3. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en interaccions comunicatives de diferent forma, necessàries per a la realització de les tasques, la construcció de coneixements o la participació en la vida social.
4. Comprendre discursos orals, escrits i audiovisuals propis dels diferents contextos de la vida social i cultural, i especialment dels àmbits acadèmics i dels mitjans de comunicació.
5. Obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, emprant amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació.
6. Emprar correctament la llengua i el llenguatge audiovisual en diferents situacions i amb diferents finalitats, especialment en l’àmbit acadèmic. Prendre consciència de la pròpia manera d’expressar-se per millorar l’eficàcia comunicativa.
CONTINGUTS
En el segon curs, els continguts se centren en la dimensió comunicativa i la dimensió plurilingüe i intercultural. La dimensió comunicativa planteja els eixos per a l’ús comunicatiu de la llengua i dels llenguatges (elements compartits amb la resta de matèries) amb els recursos necessaris per a la participació en interaccions i la comprensió i producció de discursos orals, escrits i audiovisuals. La reflexió metalingüística necessària per al control, comprensió i correcció de les produccions apareix aquí com a clar referent de la funcionalitat que han de tenir aquests coneixements, superant una visió purament gramaticalista de l’aprenentatge d’una llengua. La dimensió de la recerca i tractament de la informació, present en els dos cursos, es pot considerar com una part de la dimensió comunicativa orientada a la iniciació en el camp de la investigació, que és un dels objectius centrals dels estudis superiors.
Dimensió comunicativa
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
1. Gestió fluida i espontània de les interaccions orals en la realització de comentaris literaris i per a la construcció del coneixement.
2. Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; també per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisió i respecte vers les altres persones.
3. Coneixement del registre oral formal i el seu ús en les exposicions individuals o de grup, en les manifestacions argumentades pròpies de la interacció.
Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals
1. Observació atenta de la varietat de discursos, identificació del registre lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica dels discursos per a una captació rigorosa del contingut, a fi d’adoptar una posició crítica en la seva interpretació.
2. Lectura i treball sistemàtic de diversos discursos, amb interpretació guiada de les idees complexes i posicionament crític davant el text literari, els mitjans de comunicació o altres.
3. Identificació i contextualització de manifestacions mediàtiques diverses, amb atenció especial a l’estructura dels gèneres literaris i periodístics.
4. Interpretació crítica de textos literaris, dels mitjans de comunicació i de la vida acadèmica on es desenvolupin missatges amb referències socioculturals complexes.
5. Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de les biblioteques virtuals.
Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals
1. Cerca i elaboració de conceptes o idees útils per a l’organització i per al desenvolupament general del discurs, i posicionament o comentari crític sobre la informació elaborada.
2. Coneixement i ús de les tècniques de maneig de les idees per a l’elaboració de discursos, aplicant els coneixements adquirits també en altres matèries: presa d’apunts, pluja d’idees, ordenació en esquemes i mapes conceptuals, etc.
3. Planificació de l’estructura del discurs en relació amb els gèneres dins de cada registre, fonamentalment en els dels mitjans de comunicació.
4. Organització del discurs en funció de l’ús de recursos verbals i no verbals (audiovisuals) de suport, atenent al nivell d’interacció amb altres parlants (dialèctica, correcció, assertivitat).
5. Coneixement i ús de les tècniques de comunicació audiovisual, tot relacionant els elements verbals i no verbals amb l’expressió i la presentació de les idees, experiències o sentiments.
6. Elaboració de missatges orals, escrits i audiovisuals a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals o audiovisuals concretes.
7. Aplicació de la reflexió metalingüística i metacognitiva (adequació, coherència, cohesió i correcció) com a base de regulació en l’elaboració de les produccions pròpies i en la seva presentació final.
Coneixements per a la millora de la comprensió i expressió
1. Anàlisi i reconeixement de les exigències dels diferents tipus de text que possibiliti la interiorització de les diverses regles de funcionament i el seu ús conscient.
2. Aplicació reflexiva de les característiques lingüístiques segons les diferents necessitats discursives: persuasió, explicació, manament, expressió de la pròpia opinió, narració, descripció objectiva de fets o situacions, etc.
3. Ús de connectors, tant per fer front a les necessitats anafòriques per aconseguir la cohesió textual, com dels marcadors de les relacions entre els diferents segments significatius (adverbis, locucions, conjuncions, preposicions, etc.).
4. Anàlisi de les relacions significatives entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i la seva adequació al context, amb una atenció especial als contextos acadèmics i socials.
5. Reconeixement dels diferents nivells d’ús de la llengua i de les necessàries convencions que cada ús comporta.
6. Ús de les normes ortogràfiques, gramaticals i tipogràfiques en la realització dels textos propis.
7. Reconeixement i ús dels recursos lingüístics i paralingüístics d’inclusió dels discursos i les aportacions dels altres en el propi (citacions, referències, etc.).
8. Reconeixement i ús de la correlació entre la imatge, el so, el gest i la paraula en els productes comunicatius orals i audiovisuals.
9. Capacitat d’usar els coneixements sobre el funcionament de la llengua per a l’autoavaluació i correcció de les produccions pròpies.
Dimensió de recerca i tractament de la informació
1. Elaboració de textos en la realització dels quals calgui la captació, selecció processament i interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.
2. Identificació i localització de la informació contrastant el rigor i la credibilitat.
3. Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre diverses informacions i ampliant el coneixement.
4. Elaboració del producte final amb la forma i el contingut adients.
5. Comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusió.
6. Ús de les eines TIC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement.
7. Consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (conèixer la manera adequada de respectar els drets d’autoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, d’ús ètic de la informació obtinguda, etc.).
Dimensió plurilingüe i intercultural
Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
1. Estratègies per a l’anàlisi dels recursos verbals i no verbals de les llengües que s’utilitzen en la construcció de la comunicació o discurs oral, escrit o audiovisual.
2. Coneixement dels trets comuns i diferencials de les llengües, especialment de la seva organització en sistemes interconnectats: el so (i els sistemes d’escriptura), les paraules (creació i derivació, construcció de significats, els manlleus, les paraules internacionals, etc.), la manera d’organitzar-les i les oracions (ordre de les paraules, temps verbals, components de les oracions, etc.), i els discursos (connexions entre idees o els diferents tipus de text).
3. Reflexió sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme, violència i discriminació sociocultural en els usos lingüístics.
Coneixement de les llengües
1. Reconeixement i valoració de la situació de les llengües al món. Famílies de llengües i la seva evolució (naixement, vida i mort) i les polítiques que atenyen aquestes situacions.
2. Coneixement de la situació lingüística a Europa, Espan ya i Catalunya: les famílies de llengües; llengües europees i les de l’emigració; les varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llengües europees.
Comunicació en situacions multilingües
1. Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres llengües, especialment amb les de l’entorn més proper. Ús de les estratègies necessàries per resoldre aquestes dificultats i altres que es poden produir en situacions d’interacció multilingüe o pluricultural, tot acceptant les peculiaritats de les altres llengües o cultures presents.
2. Identificació i adaptació a les característiques de les diferents cultures presents en situacions multilingües; gestió de l’alternança de llengües (o de les varietats d’una mateixa llengua) presents en aquestes situacions i de les rutines conversacionals segons les necessitats de comunicació, de manera que es faciliti la cooperació per dur a bon port la interacció.
3. Domini de la competència comunicativa en més d’una llengua per realitzar intercanvis comunicatius amb parlants d’altres llengües en situacions multilingües: quotidianes en els mitjans de comunicació, al carrer o en l’ús de les TIC, en especial per a la realització de tasques acadèmiques.
4. Ús del coneixement de les llengües romàniques com a bagatge que facilita l’accés a altres llengües de la mateixa família, especialment en la comprensió de textos escrits.
Actituds i llengua
1. Consciència de pertinença a una comunitat lingüística, social i cultural on el català és vehicle de cohesió social i per a la construcció de la identitat i de la cultura. Alhora sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadascú manté amb les llengües i cultures.
2. Valoració crítica i rebuig dels prejudicis relatius a les llengües: llengües fàcils i difícils; llengües primitives i llengües de cultura; llengües sense gramàtica; llengües aptes per a la ciència; llengües superiors i inferiors; llengües riques i matisades, i llengües pobres.
3. Valoració positiva i respecte vers les persones que parlen altres llengües o varietat lingüística, amb interès per conèixer i apreciar la cultura, història, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs d’origen de l’alumnat nouvingut a les aules.
4. Reconeixement i actitud crítica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació rebuig o negació d’altri, i voluntat de superar els prejudicis. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.
5. Consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de la riquesa que comporta l’acceptació de la varietat lingüística i cultural.
Continguts comuns amb altres matèries
Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals.
METODOLOGIA
Pel que fa a la metodologia es tindran en compte els següents punts, que seran treballats de maneres diverses:
1. Segons els continguts, a cada curs es treballarà a partir de la metodologia especificada a continuació:
– El treball se centra en l’àmbit sintàctic, en l’oració simple i composta: s’aprofundeix en conceptes i procediments fonamentals en l’anàlisi de l’oració.
– Es treballa l’àmbit fonètic a través de transcripcions o de gravacions sonores.
– L’estudi de la tipologia textual també hi és present: es tracten diferents tipus de construccions textuals i de textos molt importants en la nostra societat. Les activitats es basaran sobretot en la lectura i la comprensió dels textos, la qual cosa farà possible la redacció d’anàlisis, comentaris, explicacions i crítiques. Així mateix, com a tasca complementària es poden tenir en compte també els exercicis de versionament i imitació.
– En connexió amb la sociolingüística, també es dóna el relleu que mereix a la història de la llengua, essencial per conèixer-ne la situació actual. Les activitats es basaran en la lectura, el comentari, l’anàlisi i la crítica de textos relacionats amb la història de la llengua i amb la sociolingüística.
2. Es treballaran, a tots dos cursos, les competències assenyalades a continuació tal com s’indica en el currículum:
- Competència comunicativa
- Competència en gestió i tractament de la informació Competència digital
- Competència en recerca
- Competència personal i interpersonal
- Competència en el coneixement i interacció amb el món
3. Els treballs que calgui lliurar podran ser elaborats en diferents suports i formats.
4. Atesa la importància de la coordinació entre el professorat de llengües, caldrà articular-ne els continguts de manera que no es repeteixin innecessàriament.
5. Es donarà importància al treball i a l’autonomia de l’alumne/a.
6. Material didàctic:
0 Llibres de text: Llengua catalana i literatura, Altaveu 2 , editorial Teide, 2009
1 Apunts.
2 Diccionaris
3 Llibres de lectura obligatòria: Mercè Rodoreda, Mirall trencat i Antologia de poesia catalana.
4 Bibliografia.
5 Textos diversos.
6 Recursos en xarxa (diccionaris telemàtics, consulta de pàgines web…)
7 Material audiovisual (pel·lícules en format DVD o vídeo, gravacions…)
8 Material TIC.
9 Recursos externs (teatre, exposicions…)
7. Pel que fa a la utilització d’espais específics com ara l’aula d’informàtica o la biblioteca, es té previst fer-ne ús quan l’activitat que es treballa a classe ho requereixi.
8. Pel que fa a les sortides, es considera convenient l’acostament de l’alumnat al fenomen literari mitjançant la visita d’exposicions i l’assistència a representacions teatrals, entre d’altres activitats. Durant aquest curs hi ha una sortida programada per anar a veure Mirall trencat, de Mercè Rodoreda