Totes aquestes coses, abans de tenir fills, n’hi et passen pel cap. I fins i tot m’atreviria ha dir, que ni penses que mai et puguin treure el son. El nostre inici en aquest camí va ser com una forta explosió, com que de cop una guspira et toca i et fa saltar, com que t’adones que has d’aturar-te, pensar i decidir. Sense saber si serà la decisió correcte ja que no és aquella per a la que estem encaminats. Els inicis costen, els dubtes encara hi son, els qüestionaments es van renovant, la nostra vida segueix un altre rumb. Crec que hem canviat. Les nostres relacions s’han fet més intenses, han desaparegut les metes, anem caminant junts
No sabria dir ni com ni de quina manera, a l’inici l’angoixa t’envaeix, ara les coses van fluint. No podria dir-te que siguem afins a una o altre metodologia, el respecte, l’escolta però també la perseverança, l’esforç, el compromís i el deure, el créixer i el saber. El fer i el deixar fer, la creació i l’admiració per allò creat. L’observació, la pregunta i la cerca de la resposta. L’escolta i el conèixer. El parlar i el ser escoltat.