La meva proposta didàctica és utilitzar el servei de google maps per a calcular distàncies àrees i perímetres en els mapes.
És una proposta didàctica per a 1r d ‘ESO dins de la unitat didàctica d’àrees de polígons.
Amb les eines de Google Maps podem fer càlculs de distàncies, àrees, ràdios, determinar angles entre línies, etc. d’una manera molt senzilla i visual.
PROPOSTA D’ACTIVITATS A REALITZAR:
– Mesurar la distància de l’institut a l’habitatge de cada alumne (cada alumne calcula la seva).
– Calcular perímetre i àrea de l’institut.
– Calcular perímetre i àrea de l’habitatge de cada alumne (cada alumne calcula la seva).
– Calcular distàncies entre diferents ciutats.
– Calcular perímetres i àrees d’estadis esportius.
– Calcular perímetres i àrees de places de ciutats (Ex. Plaça del poble i Plaça de Catalunya)
– Calcular perímetres i àrees d’un aeroport.
– Etc.
Un cop calculades tots els perímetres i àrees, una activitat interessant és comparar-los per d’una manera intuïtiva, començar a pensar en proporcions (comparar per exemple l’àrea de la plaça del poble amb la de la plaça de Catalunya, o l’àrea de l’institut amb la d’un aeroport, etc.).
BENEFICIS:
– Motivador per a l’aprenentatge aprofitant les possibilitats que ofereixen les TIC, fomentant noves destreses en l’alumnat.
– Desenvolupa situacions d’aprenentatge en tenir accés a informació geogràfica de forma senzilla i ràpida al mateix temps que aprenen a calcular distàncies i aèries.
– No és complex de manejar.
– Saber utilitzar Google Maps per a mesurar distàncies i àrees pot servir-los després en altres matèries com socials per localitzar llocs, països, etc. i poder calcular superfícies i distàncies d’una manera senzilla, formadora i transversal.
INCONVENIENTS.
No es tracta d’una eina de precisió, ja que és l’usuari qui marca els punts de mesura, i fer això mitjançant el “ratolí” no és una cosa que es pugui qualificar de precisió quirúrgica. No obstant això, ens podem acostar molt a la realitat, si afinem bé.
El docent del futur haurà de ser més humanista, digital i educador d’emocions
El perfil dels mestres i professors dels diversos nivells de l’ensenyament s’ha modificat força en els darrers anys per adaptar-se als canvis que s’han produït en la societat. Amb vista al futur, els experts pronostiquen que aquests professionals enriquiran el seu perfil humanista, seran molt més competents en l’àmbit digital i en noves metodologies d’ensenyament i apostaran per l’educació integral dels seus alumnes. A Catalunya, aquest curs escolar imparteixen docència un total de 66.461 professionals, segons dades del departament d’Ensenyament de la Generalitat.
Antoni Badia, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, assegura que en els darrers 15 anys hi ha hagut «molta pressió» perquè els professors es formin més, tant en la fase inicial com en la formació permanent. «Se’ls ha exigit més bagatge, sobretot en les tecnologies aplicades a l’ensenyament i l’aprenentatge i també en la manera d’afrontar i resoldre noves situacions educatives derivades de noves realitats socials i culturals», puntualitza. A Catalunya, el departament d’Ensenyament enguany ha reforçat l’escola inclusiva amb 140 docents més i els centres d’alta complexitat amb 400 professionals addicionals.
AUTORITAT PERDUDA
Els canvis que els mestres i professors han viscut en els darrers temps no sempre han estat positius. Guillermo Bautista, també professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, lamenta el desprestigi: «En general, el docent ha perdut certa autoritat davant la societat i penso que cal treballar des de tots els grups d’agents socials i polítics, però especialment des del mateix col·lectiu, per tornar-ne a tenir». Aquest professor aposta perquè els docents participin «activament en la societat» i en la presa de decisions en matèria d’educació, i també considera que han d’esdevenir «un agent innovador actiu». Són dues fórmules, segons Bautista, amb les quals es pot recuperar l’autoritat perduda. Aquest expert de la UOC lamenta el poc reconeixement dels docents: «La cosa més negativa és l’exigència i la compensació insuficient en tots els aspectes (econòmic, social, etc.)». Afegeix, però, que també és una professió molt gratificant a escala personal.
“El docent ha perdut certa autoritat davant la societat i penso que cal treballar per tornar-ne a tenir”
GUILLERMO BAUTISTA – PROFESSOR UOC
CONTEXTOS COMPLEXOS
Per Badia, la professió de docent és probablement «la més transformadora» de la realitat. Aquest expert afegeix que un professor té a les mans la força d’influir no solament en el coneixement i les competències dels seus alumnes, sinó també en com aquests alumnes sentiran i actuaran en un aspecte present i futur de la realitat. Badia recalca, així mateix, les dificultats creixents a què s’enfronten els docents, que han d’exercir el seu ofici «en contextos educatius complexos, diversos i molt exigents».
Si bé fins ara el perfil del docent ha canviat força, és clar que ho continuarà fent els anys vinents, i més tenint en compte la revolució pedagògica que impulsa Escola Nova 21, un projecte impulsat per la UOC, la Unesco, la Fundació Jaume Bofill i la Fundació La Caixa i que té el suport del departament d’Ensenyament. Aquest programa té per objectiu dur a terme una onada de canvi en tot el sistema educatiu per mitjà de la col·laboració i l’aprenentatge mutu dels centres escolars. Per Bautista, els mestres estan en renovació constant: «Actualment s’incideix molt en els aspectes humanistes de la professió. El professor no és únicament un expert en un camp de saber i un tècnic que aplica mètodes d’ensenyament; és molt més. És un professional que ha de saber respondre a les necessitats dels estudiants i els contextos i ha de ser competent per dissenyar i desenvolupar processos formatius que facilitin l’aprenentatge dels estudiants, els quals en són els protagonistes principals».
METODOLOGIES DIGITALS
Bautista i Badia coincideixen a assenyalar que un dels reptes que tenen plantejats les plantilles docents és el de formar-se i aplicar a l’aula les noves metodologies digitals. En alguns centres ja van fent camí amb iniciatives com ara ensenyar a programar, incorporar el mòbil a l’aula o també dissenyar maneres d’aprendre amb tecnologies com la realitat virtual.
Les innovacions passen també per altres àmbits. «Actualment hi ha dues tendències en l’educació que, si s’acaben imposant, dibuixaran un futur docent capaç de portar a terme algunes pràctiques educatives que ara no s’apliquen de manera generalitzada», assenyala Badia. En primer lloc, Badia apunta la tendència que l’escola realment promogui l’educació integral dels alumnes (també les dimensions emocional, social i ètica, entre altres) en tots els nivells educatius. I, en segon lloc, assenyala la nova tendència que el mestre/professor orienti la docència de manera que el coneixement que aprengui l’alumne sigui útil i aplicable per a resoldre adequadament situacions i problemes de la realitat.
