Galimaties

Rafel Martin és un professor peculiar i únic. El seu aspecte no és gens acadèmic ja que s’acosta  a l’estètica heavy. Ara bé, és exigent com el que més.

1.- Per què vas decidir ser professor?
Bueno… Jo vaig decidir ser professor, bueno, primera perquè la meva mare era mestra, ara mateix està jubilada, i després vaig dedicar-me a l’ensenyament a mida que vaig anar estudiant o vaig anar fent estudis superiors i l’altra és perquè m’agrada estar amb la gent jove, amb la gent jove m’hi trobo molt bé i és un àmbit en el que em sento còmode, llavors bueno vaig decidir dedicar el meu hobby i les coses que m’agraden que evidentment és la música dedicar… dedicar-ho a ensenyar-ho a la gent jove.

2.- Quina és la teva filosofia d’ensenyament?
La meva filosofia d’ensenyament sempre ha estat que els alumnes siguin capaços de donar el màxim d’ells mateixos, que estiguin contents amb el que estan fent i que entenguin que la vida, la vida és dura, a la vida s’ha de lluitar, s’ha lluitar molt en tots els àmbits, sigui en la música, les matemàtiques, amb la feina, fent de mecànic, de cambrer, fent el que sigui i s’ha de intentar sempre ser ambiciós i donar el màxim d’un mateix.

3.-On et vas formar i  quant de temps vas estudiar?
Bueno, jo em vaig formar a nivell musical quan jo era un nen, els meus pares em van apuntar a música amb una professora que,bueno, amb ella vaig donar els primers passos, Vaig fer cinc cursos de piano, i més endavant em vaig desenganxar una mica del món de la música, però quan vaig començar a tenir catorze, quinze anys, em vaig fer sonar a la guitarra, després amb els col·legues vam montar un grup de rock, allà vaig aprendre moltíssimes coses fent rock i fou un dels moments més divertits de la meva vida fent rock, i amb el temps doncs em vaig apuntar a fer guitarra clàssica, vaig anar a fer uns cursos, fins que al final vaig anar al conservatori del Liceu i vaig acabar la carrera en allà.

4.- Quant de temps li dediques a la música?
Tot el dia estic liat amb la música, ja sigui escoltant-la, tocant, practicant, cantant, o sigui la meva vida està dedicada a això, quan dormo a vegades fins i tot somnio que toco.

5.-Creus que  influeixes a les persones a qui fas classes?
Bueno,depèn de l’alumne, però dóna la sensació, és una sensació que ja fa molts anys al principi els alumnes no em poden ni veure i després n’hi hi ha alguns que em troben a faltar no? Bueno sempre és curiós i això vol dir que alguna cosa de bo estic fent, i la majoria d’alumnes al final acaben respectant el fet musical i acaben veient doncs que és un món que existeix i que és un món seriós ,fins i tot divertit si voleu.

6.-Què n’opines de la teva professió?
De la professió de músic, bueno, penso que és una cosa molt xula i molt maca perquè per fer això t’ha d’agradar. És un tipus d’ofici que t’ha d’agradar. És una mica com els pescadors la gent que va al mar, son gent que son uns enamorats del mar encara que sigui en unes condicions dures. En el món de la música passa una cosa similar ,vull dir moltes vegades als concerts o no estan ben pagats o el concepte que tenen de músic és només treballes mentres estàs fent el concert i no es veu tot el treball que hi ha al darrere i a vegades és poc valorat a nivell ,diguem-ne, emocional per dir-ho així, i a nivell professional també, però bueno, sempre és una cosa que omple molt un concert. A nivell d’ensenyament, de l’escola on estem a l’institut, penso que l’ escola pública, està més que abandonada, bueno, més que abandonada no, però sí que apartada una mica perquè suposo que aquests polítics que tenim avui dia no creuen en l’escola pública, la tenen i la mantenen perquè, si no ho fessin, hi haurien revoltes, però no hi creuen. De fet , creuen més aviat en la segregació social i en aquests tipus de coses per més pel·lícules que ens vulguin vendre.La veritat és que els polítics ques’ocupen d’ ensenyament  són molt poc creïbles i creuen molt poc en els principis de l’escola pública i això és lamentable ,sincerament.

7.- Quin consell donaries a tots el joves que volen ser músics?
Primera que estiguin preparats per treballar, per treballar molt, per ser molt disciplinats i que estiguin disposats a ser músics tota la vida, perquè si deixes  ser-ho, ho deixes per sempre, és a dir, ser guitarrista implica tocar la guitarra a diari, perquè llavors perds nivell,.És com els jugadors de futbol o un esportista, si deixes de entrenar per molt bo que siguis mai jugues amb el mateix nivell, doncs, amb un instrument passa exactament el mateix igualment amb la veu. Ser músic implica molta dedicació i has de creure, tenir fe en allò que fas.

8.-Quins recursos són necessaris per poder ser músic?
Bueno n’hi  ha un que és fonamental que són les ganes. Després, tenir fe i estar disposat a rebre pals de la mateixa societat, s’ha de estar disposat a això i a treballar molt i tenir sempre les antenes obertes i preparades per conèixer, descobrir i saber.

9.- Quants instruments toques?
Doncs, mira el meu instrument, és la guitarra, la guitarra clàssica, la controlo es el que vaig estudiar es el que en tinc 100% sempre. Dins del món de les guitarres se tocar la guitarra elèctrica, la guitarra acústica que són guitarres  diferents. Després evidentment, sé tocar la flauta i el piano. El piano si en sé una mica no? és el que menys controlo però en sé una mica eh? m’atreveixo a dirigir una coral tot i que no sóc bon cantant, no he cantat mai. Però sé quan una cosa afina o desafina.estic content la veritat, la veritat que estic molt ple i molt content de lo que estic fent, si, sí.

10. Hi ha alguna cosa que t’agradaria ensenyar però no pots?
A l’institut, home, clar que m’agradaria poder ensenyar a tocar la guitarra. Ara bé,  això implicaria tenir una ràtio més baixa. Les circumstàncies i els currículums ara per ara no ho permeten.