VINE A FER BOMBOLLES
QUE TINC UN TASSÓ
PLE D’AIGUA I SABÓ.
BRILLA LA BOMBOLLA
IGUAL QUE L’ESTEL
TOT JUGANT PEL CEL.
MIRA COM VOLEIA
I MARXA CORRENT
L’ESTRELLA D’ORIENT.
L’ESTRELLA GUIA
ELS REIS PEL CAMÍ
EN SILENCI COM UN RATOLÍ.
SI LA MÉS BONICA
PROVES D’AGAFAR,
SE’T FONDRÀ A LA MÀ.
I ET QUEDARÀS AMB EL DUBTE
DE SI L’HAS TOCADA
O L’HAS SOMIADA!
JOANA RASPALL
ALUMNES DE P5
EINES D’ABANS
Utilitzaven el sílex, que és un mineral que talla molt, per tallar la pell dels animals, per matar-los, tallar la carn, les fruites, etc. L’utilitzaven com un ganivet, però es feien mal a les mans i van decidir posar-hi una fusta amb un tall al mig on hi ficaven el sílex. Quan tallaven es feien
Agafaven sílex i una banya de cérvol i la acostaven al sílex i els hi quedaven dents.
I ja tenien un ganivet.
CABANES
Hi havia cabanes per guardar el menjar, era el graner, i per viure. Les construïen arran del llac. Les cases que estaven a primera fila les alçaven amb troncs clavats dins l’aigua, perquè no s’inundessin.
El graner el feien a segona fila perquè no hi entres aigua. A terra hi posaven pedres i troncs, perquè feia malbé el menjar.
CONSTRUINT LA CASA
Per fer la cabana agafaven fang hi posaven les pedres entremig i a sota una altra capa. El terra el feien de fusta i posaven pells d’animals, roba de sac. El sostre estava fet amb cordes, troncs, balca i bruc. Amb el fils lligaven el sostre amb troncs, a sobre hi posaven balca del llac d’allà a prop.
A dintre de les cabanes hi havia penjats ossos de bou xai i altres animals.
Els prehistòrics tenien unes llances molt llargues i la punta era de silex, els animals els i feia una ferida.
Els ànecs els estabornien amb una llança diferent que es deia estabornidor, era una llança amb la punta arrodonida.
COM S’ABRIGAVEN
Mataben animals i treien la carn, la tiraven i es quedaven la pell per abrigarse. El que quedava enganxat, com la sang, les restes de carn, ho treien amb una altra pedra.
EL FOC
Per fer foc agafaven una fusta amb forats, un pal prim i un arc. Enrotllaven el pal a l’arc i el fregaven. L’arc servia per estalviar-se força, quan sortia una guspira la ficaven a dins d’un niu de pell de ovella feien una bola i començaven a bufar fins que sortia fum i desprès ho ficaven a dins de un niu de palla i bufaven fins que sortia flama, però l’han de posar al terra per no cremar-se.
FOC– caliu, espurna, guspira, flama,
PÀGINES WEB
http://www.evoluciona.org/documents/00/ca/wide/content/inici/didactica_evolucio/recursos_didactics/eudald_ho_explica/com_feien_foc.html COM ES FA EL FOC?
http://2.bp.blogspot.com/_b9vS1v3S-nI/SpgTY0hIJLI/AAAAAAAACMI/NASKR2NU_xk/s1600-h/cases2.jpg CASES FLOTANTS DE BIRMANIA (Araceli Merino)
Els alumnes de quart aquest any hem començat a plantar a l’hort que hi ha darrera la nostra classe. Fent la preparació de la terra de l’hort ens hem adonat que per adobar la terra fem un cicle de reutilització amb els fems de les gallines i el menjar que creixerà a l’hort.
El procés que segueix el cicle és:
1r. Donar les sobres del dinar del menjador a les gallines en comptes de tirar-ho als contenidors.
2n. Les gallines s’alimenten i per tant no hem de comprar tant de gra per elles.
3r. Les gallines després de digerir el menjar fan fems.
4t. Anem a recollir els fems que han fet les gallines i els tirem a l’hort, això fa d’adob.
5è. Els fems ajuden a fer créixer les plantes perquè porten nutrients. Aquestes plantes quan han crescut les arrenquem i en les mengem (enciam, ceba,…)
Després torna a començar el cicle.
Alumnes de 4t
En motiu de les festes de Nadal cada curs treballa un poema a classe. Nosaltres hem après el poema “Jo sols vull” de la Joana Raspall. A part de llegir-lo per saber què volia dir, analitzar les seves ritmes i les seves paraules, cadascú de nosaltres s’ha inventat una estrofa seguint el model de l’autora.
Cada estrofa havia de tenir 4 versos i l’havíem d’escriure fent servir monosíl·labs (paraules d’una sola síl·laba). La rima havia de ser ABBA, és a dir, el primer vers havia de rimar amb l’últim i el segon amb el tercer.
Ens fa molta il·lusió ensenyar-vos-els. Esperem que us agradin.
Els reis m’han dut un pot de mel.
Jo he vist al cel com cau la neu
i he fet un joc amb un sac teu.
El llac té glaç i s’hi veu el cel.
(Pau)
Jo sols vull un xic de neu
i un glop de llet amb mel.
Veig un raig que ve del cel
I la pau que és dins meu.
(Gemma)
Ja som al temps de la neu.
Cau un floc de dalt del cel.
Vull un vas blanc ple de mel
i el meu gat a prop meu.
(Núria)
Jo sols vull la llum del sol.
Veig com cau la neu en flocs
i tots dos junts fem molts jocs.
Jo li donc el que ell vol.
(Laia)
Jo sols vull un mes ple de pau
i neu per fer un joc tots junts.
Amb fil d’or hem fet molts punts.
Des del cel veig la neu com cau.
(Emma)
Jo sols vull pau per el món
i flocs de neu blancs al cel.
El sol és groc com la mel.
Amb la llar de foc em ve son.
(Rita)
Jo sols vull un raig de mel
que jo bec a prop del foc.
Jo veig com es cou un soc
i tot es veu des de dalt del cel.
(Pol)
Jo veig des de dins el cau
un floc de neu que ve del cel.
Dins el plat hi cau la mel.
Jo sols vull un xic de pau
(Martí)
Jo sols vull el blanc de la neu,
la pau del món i un gran soc.
Si fa fred tinc la llar de foc
i un raig de llum groc prop meu.
(Isabel)
Jo sols vull uns flocs de neu
dins del meu got ple de mel.
Veig el rei ros en el cel
i el vull més a prop meu.
(Anna)
Jo sols vull neu el mig del pont
per fer un joc prop teu,
Jo vull ser a un lloc amb neu
i la pau per a tot el món.
( Paula)
Ja ve el temps de la neu.
A la nit veig com cau del cel.
Jo sols vull un xic de mel
i un xic de sol teu i meu.
(Mamasa)
Poc a poc cau la neu del cel.
Jo la veig des del meu llit.
Jo sols vull el blau de la nit
i un xic de llet amb mel.
(Irina)
Jo sols vull un camp ple de neu.
Ja en tinc prou amb un xic de mar
amb un foc groc prop de la llar
i un bosc amb flors prop meu.
(Brahima)
Jo vull una llum des del pont.
Jo sols vull un tros de cel
dins del meu got ple de mel.
Em treu la fred i un xic la son.
(Florin)
Vull ser dalt del cel jo tot sol,
fer un raig de llum i un floc de neu
i fer un joc nou molt a prop teu.
Si ell vol ens pot fer llum el sol.
(Lluc A.)
Jo sols vull la llum del sol
I si pot ser un xic de neu
Que cau del cel blau dalt meu,
Jo vull sort, i pau a tot vol.
(Pere)
El raig de neu cau el meu puny
De nit el cel és fred i fosc
I jo bec la llet a la llar de foc.
Veig un llum blanc des lluny
(Aina)
Jo sols vull un xic de mel
i un cel gris, i un xic de neu.
L’os blau del llités ben meu.
Cau la neu i es fa un tel.
(Dani)
Jo sols vull un món amb sort
i un bosc molt bell amb un riu dins
i un cel ple d’aus i cants fins
i un cor que té sort i és fort.
(Marc)
Poc a poc ve al fred i la neu.
Des del foc veig com cau.
Em don son i un xic de pau
per fer un joc prop del foc teu.
(Lluc B)
Jo sols vull un glop amb mel,
un poc de fum i un poc de sol,
un poc de nit i de foc molt,
i un xic de suc i un tros de cel.
(Mahmadou)
