El divendres 1 d’abril els alumnes de 5è vam anar d’excursió al Bosc de la Pepa.

Hi vam anar per recollir materials pel teatre.

Vam travessar la via del tren per sota, i vam sentir cants d’ocells. Al cap de poc caminar vam veure un niu d’ocell, vam veure que hi sortia una garsa. D’aqui uns dies ja no es veurà, perquè l’arbre haurà fet fulles i haurà florit. Vam continuar caminant uns 10 metres i ens vam trobar l’hort de l’avi de l’Ariadna, allà vam parlar de com orientar-nos, per on surt el sol és l’est i per on es pon és l’oest, el nord és. Si tu poses la mà dreta a l’est i l’esquerra a l’oest, el que et queda a davant és el nord, i el que et queda a darrera és el sud. Al cap d’uns 5 minuts caminant ens vam trobar una rata que se l’estaven menjant unes formigues i unes mosques. Allà hi havia l’entrada al torrent. Vam caminar un troç del torrent i vam atravessar un camp. Al final del camp vam parar-nos a parlar de les serralades que es veuen als Pirineus, la Teresa ens va explicar que en una d’aquelles serralades hi treballava abans. Vam girar cap a la dreta i vam esmorzar. Com que no teniem que haver anat cap a la dreta, vam tornar i vam anar cap a l’esquerra. Vam estar parlant en la diferencia entre el camp i el bosc. Vam continuar caminant fins que vam arribar al dipòsit i la Nina ens va explicar que ella estava estudiant quin recorregut feia l’aigua per arribar a les cases fins a arribar al mar. Ens va explicar que l’aigua de Bordils i la de Celrà la varreigen perquè la de Bordils no es bona, desprès l’aigua puja al diposit i es filtra i l’aigua vaixa i es reuneix al Bar Plata i s’en va cap a cada casa.Pel camí vam trobar petjades de porcs senglars i de gossos.

Vam continuar caminant i anavem agafant espàrrecs i plantes pel teatre.

Vam arribar al costat de la casa d’en Tomàs, en una pineda hi vam dinar, tota la classe vam jugar a fet i amagar.

Vam tornar cap a l’escola.

Varem agafar l’autobús, i vam anar fins a Sant Climent de Peralta. Al arribar, vam agafar un camí de terra, al costat, hi havia una granja d’estruços. A l’entorn hi havia arbres(alzines, pins,…) i bolets.

Al arribar a la carbonera, el senyor Lluís Pla, ens va explicar: que la carbonera fa carbó, cosa que ara no s’utilitza tant però això ja ho saviem. Abans s’utilitzava: per els trens, els vaixells de vapor, el foc, les barbacoes, la cuina,…

Com es construeix:

·         Primer s’ha de buscar un lloc pla sense plantes.

·         A continuació s’ha de posar llenya d’alzina, deixan el forat central,l’ull de la carbonera , despres hi posen troncs prims a sobre dels troncs gruixuts, a sobre branques de bruc i per ultim terra.

·         Per encendre la carbonera hi posen troncs encesos per l’ull.

·         Quan la carbonera ja estava encesa i feien forats. La carbonera que vam anar tenia tres forats a la part d’abaix, i uns quants a dalt.

·         La carbonera té troncs rodons colocats de costat posats entre pedres. Serveixen per fer d’escala.

·          

Cada dos o tres hores s’hi ha de posar llenya (per l’ull) nit i dia per aixó tenen la barraca per dormir.

La temperatura és de 800 a 900 graus centigrets.

I una cosa molt inmportant la carbonera no crema, carbona perquè si no hi hauria cendre i carbó.

Tups    pangan    a   la  paret  del  Cosmocaixa  ca  asplican   la  historia  de

  la  bida  igual  ca  la  linia  de  la  historia  de  la  nostra  clase.

Prime  as  va  crea  la  terra.   Daspres  las  selulas,  daspres  as  ban    axistir   als   dinauris, daspres  ban   axistir   als   paristorics…

Us  animem  a  dasqubrir  la  historia  al  CosmocaIxa!

El dimecres dia 16 de març al matí, vam anar a Girona a fer una activitat de música i a visitar el museu del Cinema. Ens vàrem dividir en dos grups, cinquè i sisè barrejats i mentre uns feien l’activitat de música l’altre  visitava el museu del Cinema, després vam canviar.

El museu es va inaugurar al 1994, quan  l’ajuntament de Girona va comprar, a Tomàs Mallol, la col·lecció de vint mil aparells i vuit mil objectes de cinema de fins a cent cinquanta anys d’antiguitat, per això porta el seu nom.

Pel que fa la visita al museu, pel primer grup, molt bé, però el segon van haver de fer la visita amb menys temps i ens hauria agradat poder-nos-hi  estar més.

Les sales estant  distribuïdes començant pel material més antic fins al més modern. Primer hi havien les ombres xineses, també es podia veure una pel·lícula feta amb aquest format, van ser creades al segle VI. Ens va sorprendre molt que les poguéssim tocar, creiem que eren les mateixes amb les que hi havien gravat la pel·lícula. Ens  va sobtar, que aquestes tinguessin dos mil anys d’existència! Es va començar a construir a Xina tal com indica el seu nom.

Vam veure la càmera obscura, les joguines òptiques, la llanterna màgica, l’inici de les primeres càmeres de fotografiar antigues, que eren molt grans i tardaven gairebé trenta minuts a captar la imatge a la placa. Per últim vam visitar la sala on hi havia, un cinematògraf, inventat pels germans Lumière, va ser el primer aparell que gravava i projectava petites filmacions de  menys d’un minut de durada. Les molt conegudes per nosaltres “Vistes Lumière”

Al final hi havia una sala de projecció d’un cinema de cinquanta anys d’antiguitat i una altra amb vestits i objectes originals de diferents pel·lícules.

Pensem que la visita ha estat molt interessant perquè hi havíem anat a infantil o cicle inicial i com que érem molt petits ja no ho recordàvem gaire. A més ha anat bé anar-hi aquest curs  que fem el taller de cinema.

Si voleu saber-ne més és molt interessant la pàgina web del museu del cinema, podeu anar a l’adreça: http://www.museudelcinema.cat/ct/c1.html  (Passejant pel museu)

                                                       ALUMNES DE 6è