Varem agafar l’autobús, i vam anar fins a Sant Climent de Peralta. Al arribar, vam agafar un camí de terra, al costat, hi havia una granja d’estruços. A l’entorn hi havia arbres(alzines, pins,…) i bolets.

Al arribar a la carbonera, el senyor Lluís Pla, ens va explicar: que la carbonera fa carbó, cosa que ara no s’utilitza tant però això ja ho saviem. Abans s’utilitzava: per els trens, els vaixells de vapor, el foc, les barbacoes, la cuina,…

Com es construeix:

·         Primer s’ha de buscar un lloc pla sense plantes.

·         A continuació s’ha de posar llenya d’alzina, deixan el forat central,l’ull de la carbonera , despres hi posen troncs prims a sobre dels troncs gruixuts, a sobre branques de bruc i per ultim terra.

·         Per encendre la carbonera hi posen troncs encesos per l’ull.

·         Quan la carbonera ja estava encesa i feien forats. La carbonera que vam anar tenia tres forats a la part d’abaix, i uns quants a dalt.

·         La carbonera té troncs rodons colocats de costat posats entre pedres. Serveixen per fer d’escala.

·          

Cada dos o tres hores s’hi ha de posar llenya (per l’ull) nit i dia per aixó tenen la barraca per dormir.

La temperatura és de 800 a 900 graus centigrets.

I una cosa molt inmportant la carbonera no crema, carbona perquè si no hi hauria cendre i carbó.