Vam arribar a casa dels avis i l’avi ens va dir que l’avia s’havia mort. L’avia em feia trenes i la gent em deian que era molt guapa. Quan es va murir vam plorar a la taula recolsan als brasus amb el cap amagat i ploravem gotes d’aigua com pluja, a poc a poc, aigua freda carinyosament.

Era un bebe i als avis tenian un gos, en Quiru, sempre que arribava a casa als avis en Quiru hem llapava la cara. Pero va arribar un dia que en Quiru tenia molt mal de esquena i li feia tant mal que ell tambe es va morir. Quan la mare amb va dir que s’havien mort vaig plorar molt, no parava de plorar.

Els estimava tant que vaig demenar un desitg desitjo que torneeeeu!!!!

Vaig deixar de plorar i vaig abrasar a la meva familia i desde fa temps no ploro i m’ho pasu molt requete bé. aaaadeeeeu us recordaré tooooota la vida.

Adeuuuu familia mevaaa!

Paula (2n)

1 de desembre 2010