Autor/a anónim/a
En el prestatge més alt d’un armari hi ha una maleta. No és molt gran, però tampoc és petita, té la mesura perfecta per a guardar el necessari. La maleta no té un decoració molt especial, hi ha estampats rombes vermells, verds, grocs i roses. A poc a poc, la maleta, va perdent la seva lluentor i color original i la capa de pols que la cobreix és cada dia més gruixuda.
En el seu interior, la maleta conté nines abandonades a la seva sort, vestits que s’han quedat petits, somnis ara molt llunyans, records d’una infància no gaire nostàlgica, pors, inseguretats i antigues amistats.
La propietària d’aquesta maleta tem el moment en el qual li toqui tornar a obrir-la, no vol reviure moments que va voler oblidar, no vol tornar a posar-se vestits que li estrenyen, no vol recuperar les antigues pors, no vol tornar a sentir aquestes inseguretats. Però sap, que arriba un moment en la vida de cadascun en el qual toca obrir aquesta maleta, buidar-la i acomiadar-se del seu contingut per a tornar-la a omplir-la, aquesta vegada de records d’una feliç adolescència, noves amistats, esperances i somnis aquesta vegada més pròxims. I encara que tem aquest moment també l’espera amb ànsies ja que marca començament d’una nova etapa.
Els comentaris estan tancats.