Rosa en el prado

 

Un rosal en el prado,

dos rosas han crecido.

Una niña ha pasado y

una rosa se ha llevado.

Una rosa en el rosal

se ha quedado en soledad.

La rosa sola en el prado

tiene ganas de llorar.

♥———————————————————-♥

Estrelleta

 

Entre els cotons de sucre

del cel ennuvolat,

amago la meva estrella sota clau.

Ben vigilada dins d’un cofre tintat de blau.

Perquè no sigui trobada

per ningú que no em plau. 

I és que és la llum que em guia

en els dies que no hi arriba

ni un raig d’esperança.

Ja que els núvols són tan obscurs

que no s’atreveix a passar res

que no sigui la seva llum.

Perquè amb la meva estrelleta,

tan petita i riallera,

sé que puc comptar sempre que 

els núvols estan molt negres.

♥———————————————————-♥

Concurs Sant Jordi 2023

Bases del concurs:

·Màxim de 200 paraules

·Paraules clau: Fulla, foc, paraula, atzar

Dues obres que van encaixar per casualitat

 

L’última fulla de la tardor

Les brases del foc s’expandeixen a poc a poc per tota la mansió, no em serveix de res fugir, m’esperen a fora.

Surto de la meva habitació i dono una última ullada als passadissos plens de nostàlgia. Camino cap a la sala d’estar on vaig tocar la meva primera peça amb en Ferran i em va venir al cap les seves paraules :“La vida és com un casino, tot depèn de l’atzar”. Quina frase més icònica! Bé, desgraciadament l’atzar ha decidit acabar amb mi.

M’assec al piano i començo a tocar “Etude Op.25: nº 11 en A menor”, una peça meravellosa. El foc consumeix la sala al ritme de la melodia i s’emporta la casa amb els records i amb mi, l’última descendent de la família Fulla.

Red Spade

Una última paraula

L’atzar. No saps què t’ofereix el futur, no sabia que acabaria aquí. La vida, què és d’ella? Està a tot arreu, això és el que diuen. Des de nosaltres, animals, a la fulla del teu arbre preferit. Però, què és la vida sense la mort? Aquell foc infernal que ens arriba a tots, ningú pot escapar. Suposo que jo em trobo davant d’aquest foc.

L’atzar ha estat a la meva contra, o potser m’ho mereixo. He fet coses dolentes, si no, no estaria aquí; no vaig haver de buscar-me problemes amb aquell tipus, però només volia menjar, és això un delicte? Ara estic a aquesta sinistra habitació, il·luminada per un fanal.

Forçant la vista puc veure el meu reflex a un mirall, estic feta un fàstic: la meva roba està trencada, els cabells, despentinats, i la meva pal·lidesa sumada a les ferides de la meva cara em donen un aspecte demacrat. El meu cor s’atura per un moment quan la porta s’obre. Ell mira els meus ulls i pregunta: “Una última paraula?”. Jo faig una dèbil negació amb el cap i només sento el so de la pistola.

Mushu