Len Xu

3rC ESO

⚠️ AVÍS: Tot el contingut està escrit amb la intenció d'informar i conscienciar "l'altra cara" de la gent del nostre voltant . Aquest text conté llenguatge sensible, si en algú moment et incòmoda deixa de llegir immediatament. ⚠️

 

Obro la porta de la façana, m’entra la llum de sobte i se’m cega la vista. Parpadejo fins que els meus ulls s’acostumen a l’exterior i surto amb la cistella de la roba. Hi ha unes Converses negres al costat de la barana. Pensava que algú les havia deixat allà per secar. M’apropo i m’adono que alguna cosa anava malament. He de trucar al 112.

 

“Per sigui qui sigui el que estigui llegint aquesta carta: Em dic Alex, no Adara o Ada.

Bé, ara et preguntaràs, per què s’ha suïcidat aquest noi? Un altra vegada per una depressió? Bullying? Problemes familiars? 

Curiosament, he viscut la vida d’un protagonista anime. Des de ben petit he viscut en una família desequilibrada, els meus pares no estaven pendents de mi, tenia prohibit sortir a jugar amb els meus amics al parc… Ara mateix sembla una tonteria però per a un noi de cinc anys es un cop que queda “de por vida”. Amb el pas dels anys vaig anar guanyant més experiències, vaig descobrir que si faig alguna cosa malament seré colpejat, si no trec la millor nota ho pagaré car, els amics no serveixen per res, si plores et donaran una raó per plorar més, tots són uns mentiders i que la droga no és una solució.

A l’escola vaig patir bullying. També al casal. Això va durar dos cursos aproximadament. En la pandèmia ens van tancar a tots, allà vaig perdre tots els meus amics i vaig descobrir que qualsevol és capaç de fer-se passar per un amic proper per treure-ne profit. També vaig començar a dubtar amb la meva orientació sexual i de gènere. Aviat vaig començar a sospitar que tenia una possible depressió, mai li vaig dir a ningú. Gran error.

Dotze anys, primera tallada, tretze anys, agafo la mania de mossegar, catorze anys, les parets s’emplenen de sang.

El maltracte em va acompanyar mentre creixia i mai he tingut el valor d’exposar-ho tot a la llum. Avui mateix ja en tinc 15, una edat curiosa, esculls la teva futura carrera i entres al batxillerat. Si res de tot això no hagués passat m’hauria agradat ser policia o advocat, fer una mica de justícia a aquest món. Però ja he fet la meva decisió i avui serà l’últim migdia que veuré.

Qualsevol que estigui passant per la meva mateixa situació no facis el meu error. Truca al 112 o el 024. El suïcidi no és una solució i quedar-se callat, tampoc.

Alex.”

Va ser la nota deixada per la noia del tràgic suïcidi d’aquest matí. A continuació deixem unes paraules de la jove que va trobar el cos… 

Fa estona que hauria d’haver arribat la meva neta. Escolto sirenes, m’aixeco del sofà i m’apropo a la finestra. Fora està ple d’ambulàncies i patrulles, es pot veure un grup d’auxiliars emportar-se una noia, o un noi… No ho veig clar des d’aquí.