La revista de l'Institut Guindàvols

El dia 25 de novembre commemorarem el dia contra la violència de gènere.

Llegirem un manifest escrit per un grup d’alumnat de 1r de batxillerat.

Els nois i noies de l’aula d’acollida llegirem en diferents idiomes el lema:

PARA EL COP, NO ET DEIXIS TREPITJAR

Després farem rotllanes per classe.

En aquest resultats electoral d’aquest 20 de Novembre el PP ha arrasat a tota Espanya i ha sigut el millor resultat històric tota la història. El Partit Socialista ha tingut el pitjor resultat de tota la seva història. I quan va guanyar el Partit Popular, Rajoy quan va sortir al balcó.

Un dels partits que ha pujat més és el AMAIUR, és l’esquerra Arbetzale del Pais Basc, és el primer any que es presenta a les eleccions i tindrà 7 representants en el senat. UPD, amb Rosa Diez està en el millor moment del seu partit i ha guanyat 4 diputats en el senat 4 mes que les passades eleccions.

En aquestes eleccions els sondejos que feien diferents mitjans de comunicació, ja deien que hi hauria un canvi polític, perquè la gent estava desenganyada de l’actual govern i volien un canvi que els fes sortir d´aquesta crisi. Aquestes eleccions no ha anat ha votar tanta gent com fa 4 anys. Ha baixat un 3,7% de les votacions amb el 2008. També s’ha vist que partits polítics minoritaris ha tingut representants. CIU ha sortit com a 3a força de tota Espanya. IU ha tingut una pujada molt important de votants hi han guanyat 9 diputats més en el senat. El PNV ha perdut un diputat en el senat comparat amb 2008.

En Espanya han arrasat totes les províncies el PP menys: Sevilla i Barcelona ha guanyat PSOE, Lleida, Tarragona i Girona el CIU i el Vitòria ha guanyat AMAIUR.

I al senat ha guanyat PP amb un avantatge de 88 escons de PSOE i el CIU amb 9 escons i els de menys de 4 escons.

SANCHO CORRIÀ ALCUBIERRE 3rB

Aquest any la marató de TV3 ha tractat sobre la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.

El trasplantament d’òrgans i teixits consisteix en la substitució d’un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d’un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l’única possibilitat de continuar amb vida. Es calcula que una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, per terme mitjà, tot i que l’esperança de vida depèn molt de l’òrgan trasplantat i de l’estat de cada pacient.

Els òrgans que es trasplanten avui dia són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees. A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o una part d’un òrgan (fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant.

També es poden trasplantar cèl·lules que és el que es fa en el trasplantament de medul·la òssia, que consisteix en la substitució de cèl·lules mare de la sang del malalt per les cèl·lules mare del moll de l’os o de la sang perifèrica d’un donant sa.

Cada cop es fan més trasplantaments, però, també, cada any augmenta la llista d’espera perquè hi ha més malalts que necessiten un òrgan sa. La tendència en els últims anys és acceptar com a receptors i donants persones més grans. L’augment de les llistes també ha propiciat que s’ampliïn els criteris d’acceptació dels òrgans. Els pacients infantils també formen part de les llistes d’espera.

Frankk Cots i Camelia Turcu

La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3, enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.

Aquest any va sobre el trasplantament d’òrgans i teixits, ja que cada cop hi ha més gent que ho necessita.

Un trasplantament consisteix en treure una part del cos d’una persona que hagi mort a l’hospital i ficar-li a algú que ho necessita per viure.

L’altre dia va venir una metgessa a donar-nos una xerrada sobre la Marató d’aquest any. Primer ens va ficar un vídeo on diferents persones explicaven la seva situació. Hi havia gent que havia estat trasplantada des de feia anys, altres estaven pendents i altres només explicaven l’experiència de gent propera a ells que havien passat per aquesta situació. Després ens va explicar com podíem contribuir a aquest projecte. Una manera seria fent donatius a La Marató. Encara que sigui poc, si tothom fica una mica de la seva part poden acumular els suficients diners per a investigar una mica millor sobre la cura d’aquest problema.

Ada Alonso Velasco i Damià Cosialls Baz.

3r ESO.

Avui hem fet Panellets a l’Aula d’Acollida. Formen part d’una tradició catalana.

Ingredients:

1 kilo de farina d’ametlla

600 gr de sucre

1 ou batut

1 pela de limona ratllada

1 patata o moniato petit bullit

Es barreja tot i s’amassa. Es fan boletes i es decoren amb pinyons o ametlles.

Es posa al forn a 120 graus durant 5 minuts

BON PROFIT.

El passat dia 21 d’Octubre, ETA va anunciar que deixa les armes definitivament i l’esperança de pau va marcar un punt en la història de tots els demòcrates.

Quan faltaven dos mesos perquè complís els cinquanta-tres anys de la seva fundació, ETA va anunciar ahir literalmentel cessament definitiu de la seva activitat armada.

ETA ha utilitzat la conferència de pau de Sant Sebastià per anunciar el final del terrorisme, encara que havia arribat fins a aquest punt en una situació d’extrema debilitat operativa i amb la iniciativa política perduda després del pols mantingut el 2010 amb l’esquerra abertzale.

El procés que queda fins que ETA, a més de no atemptar, desaparegui com a grup terrorista no serà fàcil i segurament tampoc ràpid, però almenys els comandaments policials abriguen l’esperança que sigui un camí sense atemptats ni intimidacions. Es creia que ETA seria més ambigu en els seus pronunciaments i que establiria algun tipus de condicions, però al final el pronunciament va ser més clar i directe del que s’esperava.

Creiem que està bé que deixi les armes perque morirà menys gent i serà millor per a tothom.

Frankk Cots i Sílvia Chesa

3r B

Al nostre institut fem un projecte voluntari que es diu “Viu i deixa viure”. Consisteix en fer un curs de mediació, és a dir, fem un curs d’aprendre a solucionar problemes a través del diàleg, la confiança, la relaxació i l’amistat.

El grup de mediadors som un grup d’alumnes de tots els cursos, que ens hi hem apuntat voluntàriament.

La coordinació de l’activitat la porta la professora Carme Martínez, que ensenya castellà.

Aquest any ens han portat a veure una pel·lícula, en aquest cas vam anar al Caixa Fòrum i vam veure “Cobardes”, una filmació sobre el bullying dirigida i escrita per José Corbacho i Juan Cruz.

La pel·lícula tracta d’un noi que és marginat a l’institut i té molts problemes amb una colla de gamberros, aquests sempre li peguen, li fan la vida impossible i el persegueixen sempre que va cap a casa.

El nen sempre va a una pizzeria amb la seva família a sopar, i al final en un moment de desesperació, li demana ajuda al pizzer, que li dóna la solució d’arreglar les coses amb violència

(i resulta ser una manera dolenta de solucionar els problemes).

Després de veure la pel·lícula vam fer unes quantes preguntes que ens van respondre la mediadora de la Caixa i una psicòloga que l’acompanyava.

Però no només és anar al cine, després fem unes sortides a l’alberg dels Jardins del Segrià.

L’any passat hi vam anar primer al desembre i vam fer unes proves de relaxació amb música i ens vam relaxar molt. Seguidament vam mirar “Avatar”, que explicava com mediaven els científics amb els habitants del planeta Pandora.

En acabat vam dinar, vam tenir una estona de temps lliure i vam tornar cap a les cinc, així que ja vam anar a casa.

La segona sortida es va fer al mateix lloc, però aquest cop va ser més divertit. Vam arribar i vam començar a pintar uns dibuixos que ens van manar. Després d’esmorzar, ens van explicar una gimcana que més tard vam fer. Consistia en seguir unes pistes (que eren fletxes de colors -segons el grup-) i ens portaven a unes definicions que servien per fer un cartell a l’institut.

Va ser bastant divertit, i va ser passat per aigua, perquè ens va ploure i tronar tot el dia.

Cap a la tarda, vam escriure coses dolentes que havíem fet en petits papers per cremar-les a la llar de foc.

Les excursions que hem fet amb el grup de mediació sempre han estat molt bé i hem après molt.

Pau Gómez i Anna Ariño.

Gadafi ha mort després de 40 anys governant Libia, han sigut vuit mesos de revolucions i guerres fins que els rebels el van matar. Va morir aquest passat dijous en un atac dels rebels. I per tots els països del món es va veure la gravació de la mort de Gadafi i el van posar en una sala damunt d’una catifa i amb tota la roba que tenía Gadafi. Tota la gent feia fotos de Gadafi mort. Diuen els rebels que el van matar d’un tret al cap durant un tiroteig i al matar a Gadafi es va acabar la guerra a tota Libia i tota la gent va sortir al carrer a celebrar la mort de Gadafi.

I abans de la mort els rebels apuntaven a Gadafi i va dir ” no dispareu” i encara estan investigant com van matar a Gadafi: per les ferides o per la bala que va anar a parar al cap etc.. i diuen que va morir al tiroteig entre els rebels i la OTAN.

El ministre francès de Defensa, Gérard Longuet, va explicar que avions francesos van identificar i “van parar” el comboi militar en què es trobava el dictador, abans que aquest fos atacat.

Han arribat a un acord els liders rebels que enterrarien a Gadafi en un lloc secret en la ciutat Misrata per raons de seguretat.

Se suposa que en un futur proper a Líbia hi haurà eleccions i s’iniciarà la democràcia.

SANCHO CORRIÀ ALCUBIERRE 3rB

ETA és una organització basca armada i clandestina que es va fundar fa cinquanta-dos anys la qual ha matat a més de 800 víctimes i té com a objectiu la creació d’un estat basc independent de l’Estat espanyol i de l’Estat francès, incloent-hi els set territoris històrics bascos.

ETA utilitzava el terrorisme com a forma d’ actuació política.

ETA, tres dies després de la Conferència de Pau realitzada a Sant Sebastià on se li demanava la fi de la violència va anunciar que deixava les armes i cridava als governs espanyol i francès per obrir un procés de diàleg directe amb la intenció de solucionar les conseqüències del conflicte.

Però no han demanat perdó a les famílies de les víctimes que ells van assassinar. Al pronunciar el comunicat no van donar la cara, ja que la tenien coberta per tal que no esbrinessin qui eren.

La nostra opinió és que això no s’ha acabat per molt que ells ho hagin comunicat. Creiem que els de ETA continuaran provocant assassinats i mai demanaran perdó a les víctimes.

Camila González i Violeta Calvo.

Van sortir a les 8 del mati, van tardar una hora i mitja. Van arribar Arnes a dos quarts de deu del mati i el primer vam esmorzar i després van anar a elegir bicis i a mi em va tocar la millor perquè portava una cosa que feia portar la motxilla a la part de darrere de la bicicleta i no me l’havia de ficar a l’espatlla.

Vam començar a les dos quarts d’onze van començar anar per la via verda de Arnes fins a Bot. El primer accident va passar a una persona per anar molt ràpid i per una mica trenca la bici perquè va dir a la gent que s’aparti perquè passi i just quan la gent s’aparta xoca perquè havia un pal i la sort és que no es va fer mal.

I van passar molts túnels foscos per on s’havia d’encendre la llanterna perquè si no vas sense llanterna et mates i el segon accident passa a la sortida del túnel numero 3 quan una persona atropella una pedra i cau de cap i es va fer: Sang al cap, a l’espatlla i es va trencar la camisa que portava i va perdre el coneixement. El tercer que es creua la bici i se li porta per davant i es va fer sang al genoll i la primera part va ser molt accidentada.

Van parar a Bot a descansar una mica sobretot els perjudicats a les caigudes. Van seguir el camí i el quart accident va ser una persona que volia esperar algú en el túnel i un el va envestir perquè el que es va parar va ser molt ruc, van parar a dinar a un petit poble on semblava que no vivia ningú.

Després de dinar ens va manar al riu uns a banyar-se, uns a mullar-se els peus i un altres a veure el riu. En aquell riu havia crancs de riu i serps, després de banyar-nos van pujar al poble perquè els monitors de la excursió i el Vidal ens expliquessin: com es canviava la roda si la punxes. Després vam seguir la ruta amb bici i quan vam pujar la pujada vaig ficar la primera marxa i al pedalar hem va fer un cavallet i per una mica no vaig caure cap a endarrere. Vam passar per un pont on es veia una bonica imatge d’un típic riu de muntanya molt bonic.

I a l ‘acabar l’excursió i vam arribar amb bici a un se li creua la bici i cau a la sortida del ultim túnel i la persona es va marejar i es va fer molta sang.

Vam tornar a Lleida i vam arribar a les 6 de la tarda.

Aquesta excursió jo l’hi fico un 10 perquè es una excursió que he gaudit molt amb els amics i amb la bici.

SANCHO CORRIÀ ALCUBIERRE