La revista de l'Institut Guindàvols

Ahir, al nostre institut es va fer la jornada de Sant Jordi. Vam fer les tres primeres hores de classe, i després, van actuar els alumnes de 1r d’ESO tocant diferents cançons amb la flauta i també van cantar diferents cançons com: Sense tu, Bon dia i Terra ferma… El grup de guitarra de 2n els va acompanyar amb la guitarra.
Després, es van entregar els premis literaris Carme Ribes, la rosa de material reciclat més
treballada, el premi de fotografia i diferents reconeixements com la jornada de korfball de Barcelona i premis de la ciència.
A les dues, vam fer un dinar de germanor, va estar molt bé ja que el menú era més bo de l’habitual.
A partir de les 16h, els grups de rock de l’institut ens van deleitar amb diferents músiques interpretades per ells.
La nostra opinió sobre aquest festival és que va ser interessant, però al final va ser una mica avorrit.

Frankk Cots i Gerard Borda

Ahir era el dia de sant Jordi, i em van regalar dues roses.

El meu millor amic del poble a la tarda es va fer el boig i va dir que l’ acompanyés a casa seva, i després, va dir que l’ esperés un moment a la porta de casa seva , al cap de deu minuts va baixar les escales i em va oferir la rosa.

Era un fet que no m’esperava i li vaig agrair amb una abraçada ben forta i dos petons a la galta, després em vaig acomiadar i vaig marxar cap a casa.

A casa, el meu tiet m’ estava esperant amb una rosa, va ser una sorpresa.

Vaig gaudir del dia de Sant Jordi i vaig rebre dues roses que no m’ esperava, va ser una experiència molt bonica.

Pilar Rubio

3 Eso

Moltes gràcies per fer-nos riure,
sense tu no podríem viure.
Espantes als nens per les nits,
i t’hi poses amb ells als seus llits.

CC no seria el mateix,
si ens abandonessis per un peix.
Caramels tu reparteixes,
i als nens traumatitzats deixes.

Quins bons acudits ens venen al cap,
en mirar “Cuanto Cabrón”,
en llegir-los tothom se’ls sap
ja que tens reputació de “sobón”.

Sempre fem bromes pensant en tu,
quan amenacem a un bebè,
de que si no se’n va a dormir,
que se prepari, perquè PEDOBEAR ja ve.

Damià Cosialls, Sergi Sales i Alex Keaveny

Aquestes vacances les he passat a Esterri d’Àneu.  Allà m’he trobat amb els meus amics, amb els qui he fet moltíssimes coses. Hem estat jugant a un joc anomenat “bote bote”, hem fet excursions, hem creat llistes al youtube, i hem vist pel·lícules i sèries que ens agraden molt.

Les meves vacances de setmana santa les he passat a la platja. Me’n vaig anar 4 dies a la platja amb ma germana, el seu marit i una amiga meva. Ens ho vam passar molt bé!. El primer dia vam anar a donar una volta per Cambrils els quatre junts, el segon dia vam anar a passejar en barqueta pel mar, el tercer dia la Lluna i jo vam anar a un pub i ens vam quedar fins a les 12. L’ultim dia vam estar tot el dia a la platja prenen el sol i jugant una miqueta a volei .
Després vaig arribar a casa i a l’endemà me’n vaig anar al aniversari d’un amic meu amb la Silvia i la Denisse
El diumenge i el dilluns la vaig passar al poble, fent deures i descansant que ja em tocava

Alex Keaveny i Leslye Villarreal

Avui hem fet amb pasta de modelar  un banc de parc Güell  i el pròxim dia, amb la closca d’un ou farem el trencadís. Després ho pintarem a l ‘estil d’ Antoni Gaudí.

Jean Franco Brito$ /€$Brendon Omorede$€

La Violeta és una noia de 3r ESO de l’institut Guindàvols, el seu hobby és ballar per això avui l’entrevistem ja que ens ha semblat molt interessant i és un esport que ara s’està posant de moda.

 

• Quines modalitats practiques?

  Practico dansa i hip-hop

• Quan vas començar a practicar-lo?

  Vaig començar la dansa als 4 anys i el hip-hop als 7 anys.

• T’hi voldries dedicar professionalment o només ho fas perquè t’agrada?

  Nomes ho faig perquè m’agrada

• Com t’hi vas introduir?

  La meva mare m’hi va apuntar quan era petita per a que em distragués una estona i al final m’hi vaig enganxar.

• On ho practiques?

  Ho practico en una escola que es diu “Dansa estudi”

• Quants cops a la setmana?

  Ho practico 2 cops a la setmana.

• Tens algun germà a qui agradi ballar?

  No, ell prefereix el bàsquet i jugar a la “play”.

• Quan la teva mare t’hi va introduir, saps si ella ho feia de petita?

  No a ella no li agrada ballar, és més de voleibol.

  Gràcies per dedicar-nos aquestes preguntes.

  Gràcies a vosaltres.

   

Frankk Cots i Gerard Borda.

L’Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l’altre és la Ilíada.
Relata les aventures de l’heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. En un principi era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.

Acabada la contesa troiana, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars després de feixucs viatges. Odisseu, però, és retingut per la nimfa Calipso després de deu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus, per tal de decidir el retorn d’Odisseu a la seva pàtria, convoca una assemblea de déus a l’Olimp. La deessa Atena s’erigirà en advocada i protectora d’Odisseu. Obtingut el permís del pare dels déus, Atena parteix cap a Ítaca on convenç Telèmac, el fill d’Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nèstor a Pilos, i Menelau i Helena a Esparta, sense que aconsegueixi saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a Ítaca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar Penèlope, esposa de l’heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l’acabament d’una estora que va fent de dia i que desfà de nit, i ordeix l’assassinat de Telèmac.

En el cant V apareix Hermes, el déu missatger, donant la notícia a la nimfa Calipso de la voluntat de Zeus de permetre el retorn d’Odisseu a la seva pàtria. Aquesta acata les ordres divines i permet la marxa de l’heroi, el qual construeix un rai, parteix i naufraga. Més tard aconsegueix salvar-se, tot atenyent l’illa dels feacis on Nausica, filla del rei Alcínous, se n’enamora i el condueix a palau. Allí, seguint les sagrades normes d’hospitalitat de l’època se l’acull, se li permet l’estada i se’l convida a un banquet suculent. En aquest banquet són cantades per un aede les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l’heroi no pot reprimir l’emoció i es posa a plorar. Una vegada confessada la seva veritable identitat, Odisseu passa a narrar en un segon flash-back en primera persona el retorn de Troia amb les consegüents aventures: Al país dels cicons, al país dels lotòfags, amb el ciclop Polifem,a l’illa d’Èol, la pèrdua d’una part important de la seva flota al país del lestrígons, l’arribada i estada d’Odisseu i de la resta de companys a l’illa de la fetillera Circe, el descens a l’Hades, les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mòbils Escil·la i Caribdis, i les vaques d’Hèlios.
Un cop a abada la narració hom retorna l’acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d’Atena, la qual no l’abandona en tota la tornada, adopta l’aspecte d’un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. És justament en aquest moment quan Telèmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Helena, el reconeix després de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambdós planejaran la venjança.
Introduït Odisseu a palau amb l’aspecte de pidolaire pateix algunes vexacions per part de servents i pidolaires. Poc a poc va essent reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l’arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occirà gairebé tots els pretendents.
Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà son ancià pare, posarà pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca.

L’obra consta de 24 cants. Igual que molts poemes èpics antics, comença en media-res, el qual significa que comença a la meitat de la història, contant-hi els fets anteriors a base de records o narracions del propi Odisseu. El poema està dividit en tres parts. A la Telemàquia (cants de l’I al IV) s’hi descriu la situació d’Ítaca amb l’absència del seu rei, el sofriment de Telèmac i Penèlope degut als pretendents, i com el jove emprén un viatge en busca del seu pare. A la tornada d’Odisseu (cants V al XII) Odisseu arriba a la cort del rei Alcínou i hi narra totes les seves aventures des que sortí de Troia. Finalment, en la venjança d’Odisseu, es descriu la tornada a l’illa, el reconeixement per algun dels seus esclaus i el seu fill, i com Odisseu es venja dels pretendents matant-los a tots. Després d’això, Odisseu és reconegut per la seva esposa Penèlope i recupera el seu regne. Finalment, es fa la pau entre tots els habitants d’Ítaca.

Vam estar fent un crèdit de síntesi el qual es basava en la representació d’una obra de teatre, l’Odissea. Va ser una experiència realment inoblidable. No vam fer totes les aventures ja que són moltes i ens hagués costat molt preparar-ho, vam començar amb l’arribada de la tripulació i Ulisses a la cova Polifem, seguit de les aventures al costat de la deessa Circe,  l’arribada al món dels morts, la història de les sirenes i finalment l’arribada a Ítaca.
Tot ens va sortir molt bé i el més important és que a part de que vam passar-nos-ho bé nosaltres damunt l’escenari vam fer riure al públic.

Ada Alonso Velasco i Carla Caro Roset.

Després de la guerra de troia, Ulisses va passar una llarga temporada (7anys) amb la nimfa Carinto, però quan va marxar, va construir un rai i es va posar a navegar, però va acabar naufragant. Va arribar a  l’illa dels Feacians on Nausicia, filla del rei Alcínous, se n’enamora i el condueix a palau. Allí, seguint les sagrades normes d’hospitalitat de l’època se l’acull, se li permet l’estada i se’l convida a un banquet suculent. En aquest banquet són cantades les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l’heroi no pot reprimir l’emoció i es posa a plorar. Una vegada confessada la seva veritable identitat, per acabar el retorn de Troia passarà per les consegüents aventures:
· Al país dels Cicons.
· Al país dels Lotòfags.
· Amb el ciclop Polifem.
· A l’illa d’Èol.
· La pèrdua d’una part important de la seva flota al país del lestrígons.
· L’arribada i estada d’Odisseu i de la resta de companys a l’illa de la fetillera Circe.
· El descens a l’Hades.
· Les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mòbils Escil.la i Caribdis, i les vaques d’Hèlios.
Un cop acabada la narració, Ulisses retorna l’acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d’Atenea, la qual no l’abandona en tota la tornada, adopta l’aspecte d’un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. Telèman, va reconeixer al seu pare quan aquest va arribar a la seva ciutat. Ells dos planejaran la venjança.
1. Ulisses disfrassat de pindolaire, no va esvitar, poc a poc, ser reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l’arc, on només Ulisses serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, derrotarà gairebé tots els pretendents.
Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope. Ulisses torna a reinar a Itaca

El segle VIII abans de nostra era va començar l’1 de gener del 800 a. C. i va acabar el 31 de desembre del 701 a. C.
Grècia colonitza altres regions del mar Mediterrani i el mar Negre. La civilització etrusca s’expandeix per Itàlia. Convencionalment es pren aquest segle vuitè com el principi de l’Antiguitat clàssica, amb la primera Olimpíada festejada en el 776 a. C. En aquesta època es creu que van ser composts els textos épicos d’Homero (La Ilíada i l’Odissea). A la Xina es registra un eclipsi solar històric en l’any 780 a. C.

Homer és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i L’Odissea. També se li atribueixen un seguit d’obres menors que són conegudes com els Himnes menors. Avui els himnes es consideren obres posteriors, però molts segueixen considerant Homer com l’autor o compilador de les epopeies. S’ha especulat també que Homer fos un aede.

Damià Cosialls i Sergi Sales

L’Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l’altre és la Iliada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquests 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d’Ulisses i La venjança d’Ulisses. Probablement va ser compost al segle IX a.C
Relata les aventures de l’heroi grec Ulisses des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. En un principi era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.
L’Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon de la literatura occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes  i en llibres d’altres cultures. La paraula odissea ha passat a significar “viatge ple d’aventures” en la llengua comuna.
Resum de l’argument
Acabada la contesa troiana, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars després de feixucs viatges. Odisseu, però, és retingut per la nimfa calipso després de deu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus , per tal de decidir el retorn d’Odisseu a la seva pàtria, convoca una assemblea de déus a l’Olimp. La deessa Atena s’erigirà en advocada i protectora d’Odisseu. Obtingut el permís del pare dels déus, Atena parteix cap a Ítaca on convenç Telèmac, el fill d’Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nèstor a Pilos, i Menelau i Helena a Esparta , sense que aconsegueixi saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a Ítaca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar Penèlope, esposa de l’heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l’acabament d’una estora que va fent de dia i que desfà de nit, i ordeix l’assassinat de Telèmac.

Un cop acabada la narració hom retorna l’acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d’Atena, la qual no l’abandona en tota la tornada, adopta l’aspecte d’un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. És justament en aquest moment quan Telèmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Helena, el reconeix després de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambdós planejaran la venjança.
Introduït Odisseu a palau amb l’aspecte de pidolaire pateix algunes vexacions per part de servents i pidolaires. Poc a poc va essent reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l’arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occirà gairebé tots els pretendents.
Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà son ancià pare, posarà pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca.
El segle XVIII accentua els trets populars i folclòrics de l’obra, una falta per a la Il·lustració però justament un dels motius pels quals torna a triomfar entre els romàntics, que veuen en Homer el paradigma de poeta del poble. Igualment es revaloritza el tractament de la dona, amb els diferents tipus sensuals i passionals proposats. Al segle XX l’Odissea es consagra com una obra clau en el cànon occidental, per la vigència de les seves històries.
Opinió: Ens ho vam passar d’ alló més bé i ens vam poder sentir artistes per un dia i ens vam esforçar al màxim, i vam sàpiguer com es treballar en equip tots units, per a fer que el tros que ens va tocar de l’ obra  sortís a la perfecció. Els monitors eren molt simpàtics i ens van ajudar moltíssim. Els nostres companys es van esforçar tant com nosaltres i va ser una experiència genial.

Pilar Rubio i Sancho Corrià
3 eso

Aquest curs, al institut Guindàvols, hem fet un crèdit de Síntesi a l’aula de Teatre de l’Escorxador, hem representat l’obra de l’Odissea amb el curs de tercer d’ESO. Ens han separat en tres grups i cada un ha fet una escena diferent de la història per a després ajuntar-les i fer l’obra sencera.

Argument: L’obra de l’Odissea tracta sobre els viatges d’Ulisses, que ha de travessar el mar després d’haver acabar la guerra de Troia. Aquest lluitarà per poder tornar a Ítaca amb la seva esposa i la seva filla. Durant aquest viatge es troba amb moltes aventures i problemes que ha de superar amb l’ajuda dels seus tripulants. Haurà de escapar de les mans del ciclop i de la maga Circe, haurà de travessar l’infern d’Hades i la illa de les sirenes sense ser encantat pels cants de les sirenes, escapar del monstre que s’engoleix persones…

L’època es creu que va ser al segle IX abans de Crist, l’autor de la obra és Homer, un poeta grec que es creia que era cec.

L’experiència per a nosaltres ha sigut molt divertida i amb experiències úniques ja que hem après a treballar en grup i a fer més amistats. Ens va agradar molt treballar al nostre grup de teatre perquè ens divertíem fent les escenes amb els nostres amics.

Marta Casado i Camila González.