La revista de l'Institut Guindàvols

Van sortir a les 8 del mati, van tardar una hora i mitja. Van arribar Arnes a dos quarts de deu del mati i el primer vam esmorzar i després van anar a elegir bicis i a mi em va tocar la millor perquè portava una cosa que feia portar la motxilla a la part de darrere de la bicicleta i no me l’havia de ficar a l’espatlla.

Vam començar a les dos quarts d’onze van començar anar per la via verda de Arnes fins a Bot. El primer accident va passar a una persona per anar molt ràpid i per una mica trenca la bici perquè va dir a la gent que s’aparti perquè passi i just quan la gent s’aparta xoca perquè havia un pal i la sort és que no es va fer mal.

I van passar molts túnels foscos per on s’havia d’encendre la llanterna perquè si no vas sense llanterna et mates i el segon accident passa a la sortida del túnel numero 3 quan una persona atropella una pedra i cau de cap i es va fer: Sang al cap, a l’espatlla i es va trencar la camisa que portava i va perdre el coneixement. El tercer que es creua la bici i se li porta per davant i es va fer sang al genoll i la primera part va ser molt accidentada.

Van parar a Bot a descansar una mica sobretot els perjudicats a les caigudes. Van seguir el camí i el quart accident va ser una persona que volia esperar algú en el túnel i un el va envestir perquè el que es va parar va ser molt ruc, van parar a dinar a un petit poble on semblava que no vivia ningú.

Després de dinar ens va manar al riu uns a banyar-se, uns a mullar-se els peus i un altres a veure el riu. En aquell riu havia crancs de riu i serps, després de banyar-nos van pujar al poble perquè els monitors de la excursió i el Vidal ens expliquessin: com es canviava la roda si la punxes. Després vam seguir la ruta amb bici i quan vam pujar la pujada vaig ficar la primera marxa i al pedalar hem va fer un cavallet i per una mica no vaig caure cap a endarrere. Vam passar per un pont on es veia una bonica imatge d’un típic riu de muntanya molt bonic.

I a l ‘acabar l’excursió i vam arribar amb bici a un se li creua la bici i cau a la sortida del ultim túnel i la persona es va marejar i es va fer molta sang.

Vam tornar a Lleida i vam arribar a les 6 de la tarda.

Aquesta excursió jo l’hi fico un 10 perquè es una excursió que he gaudit molt amb els amics i amb la bici.

SANCHO CORRIÀ ALCUBIERRE