La revista de l'Institut Guindàvols

Aquest any la marató de TV3 ha tractat sobre la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.

El trasplantament d’òrgans i teixits consisteix en la substitució d’un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d’un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l’única possibilitat de continuar amb vida. Es calcula que una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, per terme mitjà, tot i que l’esperança de vida depèn molt de l’òrgan trasplantat i de l’estat de cada pacient.

Els òrgans que es trasplanten avui dia són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees. A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o una part d’un òrgan (fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant.

També es poden trasplantar cèl·lules que és el que es fa en el trasplantament de medul·la òssia, que consisteix en la substitució de cèl·lules mare de la sang del malalt per les cèl·lules mare del moll de l’os o de la sang perifèrica d’un donant sa.

Cada cop es fan més trasplantaments, però, també, cada any augmenta la llista d’espera perquè hi ha més malalts que necessiten un òrgan sa. La tendència en els últims anys és acceptar com a receptors i donants persones més grans. L’augment de les llistes també ha propiciat que s’ampliïn els criteris d’acceptació dels òrgans. Els pacients infantils també formen part de les llistes d’espera.

Frankk Cots i Camelia Turcu