La revista de l'Institut Guindàvols

L’Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l’altre és la Ilíada.
Relata les aventures de l’heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. En un principi era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.

Acabada la contesa troiana, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars després de feixucs viatges. Odisseu, però, és retingut per la nimfa Calipso després de deu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus, per tal de decidir el retorn d’Odisseu a la seva pàtria, convoca una assemblea de déus a l’Olimp. La deessa Atena s’erigirà en advocada i protectora d’Odisseu. Obtingut el permís del pare dels déus, Atena parteix cap a Ítaca on convenç Telèmac, el fill d’Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nèstor a Pilos, i Menelau i Helena a Esparta, sense que aconsegueixi saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a Ítaca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar Penèlope, esposa de l’heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l’acabament d’una estora que va fent de dia i que desfà de nit, i ordeix l’assassinat de Telèmac.

En el cant V apareix Hermes, el déu missatger, donant la notícia a la nimfa Calipso de la voluntat de Zeus de permetre el retorn d’Odisseu a la seva pàtria. Aquesta acata les ordres divines i permet la marxa de l’heroi, el qual construeix un rai, parteix i naufraga. Més tard aconsegueix salvar-se, tot atenyent l’illa dels feacis on Nausica, filla del rei Alcínous, se n’enamora i el condueix a palau. Allí, seguint les sagrades normes d’hospitalitat de l’època se l’acull, se li permet l’estada i se’l convida a un banquet suculent. En aquest banquet són cantades per un aede les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l’heroi no pot reprimir l’emoció i es posa a plorar. Una vegada confessada la seva veritable identitat, Odisseu passa a narrar en un segon flash-back en primera persona el retorn de Troia amb les consegüents aventures: Al país dels cicons, al país dels lotòfags, amb el ciclop Polifem,a l’illa d’Èol, la pèrdua d’una part important de la seva flota al país del lestrígons, l’arribada i estada d’Odisseu i de la resta de companys a l’illa de la fetillera Circe, el descens a l’Hades, les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mòbils Escil·la i Caribdis, i les vaques d’Hèlios.
Un cop a abada la narració hom retorna l’acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d’Atena, la qual no l’abandona en tota la tornada, adopta l’aspecte d’un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. És justament en aquest moment quan Telèmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Helena, el reconeix després de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambdós planejaran la venjança.
Introduït Odisseu a palau amb l’aspecte de pidolaire pateix algunes vexacions per part de servents i pidolaires. Poc a poc va essent reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l’arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occirà gairebé tots els pretendents.
Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà son ancià pare, posarà pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca.

L’obra consta de 24 cants. Igual que molts poemes èpics antics, comença en media-res, el qual significa que comença a la meitat de la història, contant-hi els fets anteriors a base de records o narracions del propi Odisseu. El poema està dividit en tres parts. A la Telemàquia (cants de l’I al IV) s’hi descriu la situació d’Ítaca amb l’absència del seu rei, el sofriment de Telèmac i Penèlope degut als pretendents, i com el jove emprén un viatge en busca del seu pare. A la tornada d’Odisseu (cants V al XII) Odisseu arriba a la cort del rei Alcínou i hi narra totes les seves aventures des que sortí de Troia. Finalment, en la venjança d’Odisseu, es descriu la tornada a l’illa, el reconeixement per algun dels seus esclaus i el seu fill, i com Odisseu es venja dels pretendents matant-los a tots. Després d’això, Odisseu és reconegut per la seva esposa Penèlope i recupera el seu regne. Finalment, es fa la pau entre tots els habitants d’Ítaca.

Vam estar fent un crèdit de síntesi el qual es basava en la representació d’una obra de teatre, l’Odissea. Va ser una experiència realment inoblidable. No vam fer totes les aventures ja que són moltes i ens hagués costat molt preparar-ho, vam començar amb l’arribada de la tripulació i Ulisses a la cova Polifem, seguit de les aventures al costat de la deessa Circe,  l’arribada al món dels morts, la història de les sirenes i finalment l’arribada a Ítaca.
Tot ens va sortir molt bé i el més important és que a part de que vam passar-nos-ho bé nosaltres damunt l’escenari vam fer riure al públic.

Ada Alonso Velasco i Carla Caro Roset.

Després de la guerra de troia, Ulisses va passar una llarga temporada (7anys) amb la nimfa Carinto, però quan va marxar, va construir un rai i es va posar a navegar, però va acabar naufragant. Va arribar a  l’illa dels Feacians on Nausicia, filla del rei Alcínous, se n’enamora i el condueix a palau. Allí, seguint les sagrades normes d’hospitalitat de l’època se l’acull, se li permet l’estada i se’l convida a un banquet suculent. En aquest banquet són cantades les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l’heroi no pot reprimir l’emoció i es posa a plorar. Una vegada confessada la seva veritable identitat, per acabar el retorn de Troia passarà per les consegüents aventures:
· Al país dels Cicons.
· Al país dels Lotòfags.
· Amb el ciclop Polifem.
· A l’illa d’Èol.
· La pèrdua d’una part important de la seva flota al país del lestrígons.
· L’arribada i estada d’Odisseu i de la resta de companys a l’illa de la fetillera Circe.
· El descens a l’Hades.
· Les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mòbils Escil.la i Caribdis, i les vaques d’Hèlios.
Un cop acabada la narració, Ulisses retorna l’acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d’Atenea, la qual no l’abandona en tota la tornada, adopta l’aspecte d’un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. Telèman, va reconeixer al seu pare quan aquest va arribar a la seva ciutat. Ells dos planejaran la venjança.
1. Ulisses disfrassat de pindolaire, no va esvitar, poc a poc, ser reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l’arc, on només Ulisses serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, derrotarà gairebé tots els pretendents.
Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope. Ulisses torna a reinar a Itaca

El segle VIII abans de nostra era va començar l’1 de gener del 800 a. C. i va acabar el 31 de desembre del 701 a. C.
Grècia colonitza altres regions del mar Mediterrani i el mar Negre. La civilització etrusca s’expandeix per Itàlia. Convencionalment es pren aquest segle vuitè com el principi de l’Antiguitat clàssica, amb la primera Olimpíada festejada en el 776 a. C. En aquesta època es creu que van ser composts els textos épicos d’Homero (La Ilíada i l’Odissea). A la Xina es registra un eclipsi solar històric en l’any 780 a. C.

Homer és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i L’Odissea. També se li atribueixen un seguit d’obres menors que són conegudes com els Himnes menors. Avui els himnes es consideren obres posteriors, però molts segueixen considerant Homer com l’autor o compilador de les epopeies. S’ha especulat també que Homer fos un aede.

Damià Cosialls i Sergi Sales

L’Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l’altre és la Iliada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquests 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d’Ulisses i La venjança d’Ulisses. Probablement va ser compost al segle IX a.C
Relata les aventures de l’heroi grec Ulisses des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. En un principi era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.
L’Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon de la literatura occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes  i en llibres d’altres cultures. La paraula odissea ha passat a significar “viatge ple d’aventures” en la llengua comuna.
Resum de l’argument
Acabada la contesa troiana, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars després de feixucs viatges. Odisseu, però, és retingut per la nimfa calipso després de deu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus , per tal de decidir el retorn d’Odisseu a la seva pàtria, convoca una assemblea de déus a l’Olimp. La deessa Atena s’erigirà en advocada i protectora d’Odisseu. Obtingut el permís del pare dels déus, Atena parteix cap a Ítaca on convenç Telèmac, el fill d’Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nèstor a Pilos, i Menelau i Helena a Esparta , sense que aconsegueixi saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a Ítaca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar Penèlope, esposa de l’heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l’acabament d’una estora que va fent de dia i que desfà de nit, i ordeix l’assassinat de Telèmac.

Un cop acabada la narració hom retorna l’acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d’Atena, la qual no l’abandona en tota la tornada, adopta l’aspecte d’un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. És justament en aquest moment quan Telèmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Helena, el reconeix després de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambdós planejaran la venjança.
Introduït Odisseu a palau amb l’aspecte de pidolaire pateix algunes vexacions per part de servents i pidolaires. Poc a poc va essent reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l’arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occirà gairebé tots els pretendents.
Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà son ancià pare, posarà pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca.
El segle XVIII accentua els trets populars i folclòrics de l’obra, una falta per a la Il·lustració però justament un dels motius pels quals torna a triomfar entre els romàntics, que veuen en Homer el paradigma de poeta del poble. Igualment es revaloritza el tractament de la dona, amb els diferents tipus sensuals i passionals proposats. Al segle XX l’Odissea es consagra com una obra clau en el cànon occidental, per la vigència de les seves històries.
Opinió: Ens ho vam passar d’ alló més bé i ens vam poder sentir artistes per un dia i ens vam esforçar al màxim, i vam sàpiguer com es treballar en equip tots units, per a fer que el tros que ens va tocar de l’ obra  sortís a la perfecció. Els monitors eren molt simpàtics i ens van ajudar moltíssim. Els nostres companys es van esforçar tant com nosaltres i va ser una experiència genial.

Pilar Rubio i Sancho Corrià
3 eso

Aquest curs, al institut Guindàvols, hem fet un crèdit de Síntesi a l’aula de Teatre de l’Escorxador, hem representat l’obra de l’Odissea amb el curs de tercer d’ESO. Ens han separat en tres grups i cada un ha fet una escena diferent de la història per a després ajuntar-les i fer l’obra sencera.

Argument: L’obra de l’Odissea tracta sobre els viatges d’Ulisses, que ha de travessar el mar després d’haver acabar la guerra de Troia. Aquest lluitarà per poder tornar a Ítaca amb la seva esposa i la seva filla. Durant aquest viatge es troba amb moltes aventures i problemes que ha de superar amb l’ajuda dels seus tripulants. Haurà de escapar de les mans del ciclop i de la maga Circe, haurà de travessar l’infern d’Hades i la illa de les sirenes sense ser encantat pels cants de les sirenes, escapar del monstre que s’engoleix persones…

L’època es creu que va ser al segle IX abans de Crist, l’autor de la obra és Homer, un poeta grec que es creia que era cec.

L’experiència per a nosaltres ha sigut molt divertida i amb experiències úniques ja que hem après a treballar en grup i a fer més amistats. Ens va agradar molt treballar al nostre grup de teatre perquè ens divertíem fent les escenes amb els nostres amics.

Marta Casado i Camila González.

L’Odissea és el segon dels grans pomes èpics atribuïts a Homer, l’altre és la Íl·lada.
Aquesta obra, relata les aventures de l’heroi grec Ulisses des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca.
L’Odissea, aprofita mites coneguts i els intercala en les aventures de l’heroi, de manera que el públic sentia el plaer de sentir històries conegudes però en una nova versió que feia més important el protagonista. Els mites poden ser també d’altres cultures. L’obra conté elements típics de l’èpica de recitació oral, com les fórmules memorístiques i els epítets dels personatges.

L’escorxador

El passat dimecres dia 1 de febrer vam començar a fer teatre a una aula del teatre municipal l’escorxador.
El primer dia ens vam dividir en tres grups, vam barrejar els tres tercers. Quan ja teníem els tres grups fets, vam anar a les nostres respectives classes, a nosaltres, el 3  grup, ens va tocar en una sala de dalt de tot, allí vam fer exercicis per a perdre la vergonya. Després ens vam anar a casa i així vam estar fins el dilluns, un dia abans de la obra.
El dimarts, que eres per fi el dia de la obra, vam estar de les 9 del matí, fins a la 1 de la tarda, després a les 3 vam tornar tots a l’institut i vam fer una hora de crèdit en paper, i a les 4 de la tarda vam anar caminat fins a l’escorxador , i allí vam arribar allò de les 4:45 de la tarde, i des de aquella hora fins les 8 de la tarda vam estar fent l’assaig general, amb eles perruques, el vestuari, les llums, el ball i l’acomiadament.
L’obra ens va sortir molt bé, encara que molta gent es va equivocar una mica en els seus papers, però crec que molta gent no es va adonar dels errors que vam cometre. També va ser un problema el vestuari, perquè teníem que sortir per un costat de l’escenari i teníem la roba a l’altre costat, i era lleig córrer pel mig de l’escenari buscant el vestuari, aixi que en alguna escena vam sortir sense el vestuari corresponent.
Tots vam quedar molt satisfets, ens va agradar molt i ens agradaria fer teatre un altre cop!!!

Alex Keaveny i Leslye Vilarreal

Homer (grec antic: Ὅμηρος) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i L’odissea. També se li atribueixen un seguit d’obres menors que són conegudes com els Himnes menors. Avui els himnes es consideren obres posteriors, però molts segueixen considerant Homer com l’autor o compilador de les epopeies. S’ha especulat també que Homer fos un aede.

Els antics grecs creien, en general, que Homer va ser un personatge històric, però alguns erudits moderns són escèptics en aquesta qüestió: G.S. Kirk en el sentit que “l’antiguitat no sabien res definitiu sobre la vida i la personalitat d’Homer.” representa el consens general. Alguns estudiosos creuen que els poemes mateixos, de manera manifesta, representen la culminació de molts segles de narració oral on es van desenvolupar “fórmules”, sistemes de composició poètica per la qual cosa, segons Martin West, “Homer” “no és el nom d’un poeta històric sinó un nom fictici o construït.”
La data de l’existència d’Homer va ser controvertida en l’antiguitat i no ho és menys al dia d’avui. Heròdot diu que Homer va viure 400 anys abans del seu temps, i aquesta referència situaria la seva vida al voltant del 850 aC, però altres fonts antigues va donar dades molt més a prop de la suposada època de la guerra de Troia. La data de la Guerra de Troia va ser determinat el 1194-1184 aC per Eratòstenes, que es va esforçar per establir una cronologia dels esdeveniments científics i d’aquesta data, perquè està guanyant el suport de les recents investigacions arqueològiques.
Per als especialistes moderns, “la data d’Homer” es refereix tant a la data de creació dels poemes com a la vida del personatge en concret. El consens acadèmic és que “la Ilíada i L’odissea a partir de la data extrema de la segle IX aC o del VIII, la Ilíada és anterior a L’odissea, potser en algunes dècades”, es a dir, una mica abans que Hesíode i que la Ilíada és l’obra més antiga de la literatura occidental. Durant les darreres dècades, alguns investigadors han advocat per una data ja al segle VII aC. Els que creuen que els poemes homèric es van desenvolupar gradualment durant un llarg període de temps, en general, proposen una data posterior per als poemes; d’acord amb Nagy, només es poden situar els textos cap el segle VI aC

Època:

Naixement:
segle VIII aC
Activitat:
Rapsode
Nacionalitat:
Antiga Grècia
Període:
Període hel·lenístic
Gèneres:
Epopeia
Obres principals:
Ilíada i Odissea

David Martin i Jordi Hernandez

1. L’argument.
L’Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l’altre és la Ilíada.
Acabada la contesa troiana, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars després de viatges llargs. Ulises i els seus mariners tornen cap a Ítaca quan es troben amb Poliferm, fill de Posseidó, a qui fereixen el seu únic ull. Després estan condemnats per aquest a passar 10 anys d’aventures perilloses al mar. Quan aconsegueixen passar-ho tot, Ulises torna a Ítaca per retrobar-se amb la seva esposa.

2. Època
Va ser en l’època fosca. Es tracta d’una època en la qual desapareix l’escriptura en el mon grec durant uns segles, ja que es trenquen unes fonts de poder (Piles, Micenes, Tebes).

3. Autor
Homer va ser un escriptor grec del segle VIII a. C, que possiblement va néixer a Quios, una ciutat de la localitat d’Esmirna, l’any 850 a. C.
Es sap poc de la seva vida; s’arribat a la conclusió que viatjava recitant poemes que ell mateix redactava. També existeix la possibilitat de que fos cec. En quant a la seva mort, la versió més extensa és que va passar a les Illes Cíclades.

Ens va agradar per què…
Ens va agradar molt fer aquest crèdit perquè va ser bo treballar en grups diferents als que estem acostumats, i ara ja em perdut una mica més la vergonya. També va ser divertida l’obra en general, i vam aprendre més del que sabíen de l’Odissea.

Anna Ariño Serra i Sílvia Chesa Hernandez
3r A i B